1. Transliteració i transcripció
L'ucraïnès pertany al grup de les llengües eslaves orientals, com el rus i el bielorús, amb les quals comparteix força aspectes, com l'ús de l'alfabet ciríl·lic. Als nostres mitjans de comunicació optem, com a norma general, per la transcripció gràfica en català dels noms propis procedents d'aquestes llengües.
En el cas de noms de persona contemporanis, tenim en compte també la grafia en alfabet llatí triada pel mateix interessat sempre que ens consti la seva preferència o sigui possible deduir-la (publicacions seves, blogs, perfils personals en xarxes socials, etc.). Més informació: Transcripcions gràfiques de noms propis.
Els casos més dubtosos o que considerem excepcions a aquests criteris generals els anem registrant i resolent en entrades específiques a l'
.
2. Transcripció gràfica de l'ucraïnès al català
| Ciríl·lic ucraïnès |
Transliteració ISO 9 |
Transcripció en català |
| 1. А а | a | a |
| 2. Б б | b | b |
| 3. В в | v | v |
| 4. Г г | g | h |
| 5. Ґ ґ | g̀ | g gu (davant e/i) |
| 6. Д д | d | d |
| 7. Е е | e | e |
| 8. Є є | ê | ie |
| 9. Ж ж | ž | j |
| 10. З з | z | z |
| 11. И и | i | i |
| 12. I i | ì | i |
| 13. Ï ï | ï | i |
| 14. Й й | j | i |
| 15. К к | k | k |
| 16. Л л | l | l |
| 17. М м | m | m |
| 18. Н н | n | n |
| 19. O o | o | o |
| 20. П п | p | p |
| 21. P p | r | r |
| 22. C c | s | s ss (entre vocals) |
| 23. Т т | t | t |
| 24. У у | u | u |
| 25. Ф ф | f | f |
| 26. Х х | h | kh |
| 27. Ц ц | c | ts |
| 28. Ч ч | č | tx |
| 29. Ш ш | š | x ix (després de vocal) |
| 30. Щ щ | ŝ | sx |
| 31. Ь ь | ′ | - |
| 32. Ю ю | û | iu |
| 33. Я я | â | ia |
| ' | ' | - |
Nota sobre els símbols 4 i 5: d'acord amb la recomanació de la guia toponímica del Servei de Cartografia d'Ucraïna (p. 8) i la pràctica del Nomenclàtor mundial de l'IEC, transcrivim Г com a h i pronunciem [h], d'una banda, i transcrivim Ґ com a g i pronunciem [g], de l'altra. Més informació: guia de pronunciació.
3. Equivalències en altres llengües
Com que els noms ucraïnesos gairebé mai ens arriben escrits directament en alfabet ciríl·lic, sinó transcrits amb l'ortografia d'alguna llengua pont (generalment l'anglès, el francès o el castellà), per transcriure'ls correctament al català caldrà tenir en compte especialment les solucions del quadre següent:
| ISO 9 | Anglès | Francès | Castellà | Català |
| c | ts | ts | ts | ts |
| g | h | h | h | h |
| š | sh | ch | sh | x ix (després de vocal) |
| č | ch | tch | ch | tx |
| ž | zh | j/g | zh | j |
| šč | shch | chtch | shch | sx |
| kh | kh | kh | j/g | kh |
| i/ì/ï/j | y/i/yi | y/i/ï | y/i | i |
| u | oo/u | ou | u | u |
| s | s | s/ss | s | s ss (entre vocals) |
| z | z | z | z | z |
4. Vocalisme
4.1. Un cop identificada la síl·laba tònica en la llengua original, transcrivim els noms ucraïnesos seguint les regles d'accentuació del català.
4.2. Tot i que el sistema vocàlic de l'ucraïnès presenta algunes diferències respecte al rus, amb variants d'obertura segons el context fonològic, per qüestions pràctiques i d'acord amb l'IEC representem gràficament amb un accent tancat les vocals tòniques (tret de la a, que sempre el durà obert). Exemples: Melitópol, Xevtxénkove. Tractem com a excepcions les formes que ja tenen un ús consolidat en català (exemples: Dnièster, Txernòbil).
4.3. No fem neutralitzacions vocàliques. Exemple: Debàltseve (pronunciat [deβáltseβe], no [dəβáltsəβə]).
4.4. No fem servir la lletra y, que reproduïm com a i. Exemple: Iatseniuk (no Yatsenyuk).
4.5. Simplifiquem a una sola i la combinació ii a final de paraula. Exemples: Andrí (no Andríi), Iuri (no Iurii).
4.6. Si partim d'una transcripció al francès, cal recordar que:
4.6.1. La forma ou en català es reduirà a u. Exemple: Lutsenko (no Loutsenko).
4.6.2. Els finals en -ne han de passar a -n. Exemple: Klimkin (no Klimkine).
5. Consonantisme
5.1. El dígraf kh es pronuncia [χ] (jota castellana). Exemple: Volnovakha.
5.2. El dígraf zh de les transcripcions angleses es transcriu en català sempre amb una j (també davant e,i), que cal pronunciar com a jota catalana. Exemple: Jitómir (no Zhytomyr).
5.3. Els grups tch francès i ch anglès i castellà es transcriuen en català com a tx. Exemple: Ianukóvitx (no Ianoukovytch, Yanukovych, Yanukóvich).
5.4. Els grups ch francès i sh anglès i castellà es transcriuen en català com a x (ix després de vocal). Exemple: Poroixenko (no Porochenko, Poroshenko).
5.5. La combinació sx de la transcripció del símbol 30 es pronuncia соm el so llarg que en català resulta del contacte entre s i х en fonètica sintàctica: les xacres. En general se simplifica al so d'una xeix. Exemple: Iúsxenko.
5.6. La s és sempre sorda i es dobla (ss) entre vocals. Exemple: Simonenko, Odessa.
5.7. El so de la essa sonora es transcriu sempre amb una z. Exemple: Novoazovsk.
5.8. La h es pronuncia com a hac aspirada. Exemple: Vuhlehirsk.
5.9. Escrivim sempre k, i no c/qu. Exemple: Víktor.
5.10. No escrivim x per a la transcripció de [ks], ja que en alguns casos l'adaptació a x podria induir a una pronunciació sonora (entre vocals), que no seria correcta. Exemple: Oleksandr.
5.11. Escrivim l·l per a la transcripció gràfica de лл. Exemple: Dobropíl·lia.
5.12. Optem per reduir les duplicacions que no tindrien sentit en català. Exemple: Zaporíjia en comptes de Zaporíjjia.
6. Topònims
Sempre que un topònim ucraïnès té una forma consolidada en català, la fem servir. En la resta de casos, com a norma general fem servir les formes oficials. Així, per exemple, escrivim i diem Debàltseve (forma oficial ucraïnesa transcrita en català), i no Debàltsevo (forma russa).
