Les formes i combinacions dels pronoms febles presenten una variació territorial i de registres que té cabuda en els nostres mitjans.
Presentem a continuació una llista de formes i combinacions que considerem acceptables en els nostres mitjans tenint en compte el nivell de formalitat.
Aquesta llista no recull totes les formes possibles i convé aplicar-la amb flexibilitat, tenint en compte el context en cada cas.
Considerar acceptable una forma no vol dir que bandegem les altres possibles solucions.
1. la hi, li ho / l'hi
Ús de l'hi com a reducció de la hi i li ho
l'hi va donar
(la hi va donar)
l'hi va dir
(li ho va dir)
Ús general
2. li'n / n'hi
Ús de n'hi en comptes de li'n
n'hi va donar tres
(li'n va donar tres)
Ús general
3. els hi
3.1. Ús d'els hi amb valor d'els datiu
els hi va dir que sí
(els va dir que sí)
Ús general
3.2. Ús d'els hi com a reducció de les combinacions els el, els la, els els, els les, els ho, les hi
porta'ls-hi
(porta'ls-la)
els hi dono
(els ho dono)
comprà'ls-hi
(comprar-los-les)
Ús general
4. l'és / ho és
Ús del pronom ho com a atribut definit
És l'alcalde o no ho és?
(És l'alcalde o no l'és?)
Ús general
5. Combinacions amb algunes formes dels verbs
5.1. Formes perifràstiques: anteposició del pronom al verb (en llengua oral aquestes construccions solen resultar més naturals i menys dures)
l'ha d'estrènyer
(ha d'estrenye'l / ha d'estrènyer-lo)
els volien atacar
(volien atacar-los)
ens ha de dir
(ha de dir-nos)
Ús general
5.2. Qualsevol forma del verb, sense alteració, precedida de la combinació de pronoms de 1a i 2a pers. pl. amb el pronom en en forma reforçada en comptes de forma elidida
ens en anem
(ens n'anem)
ens en alegrem
(ens n'alegrem)
ens en hem anat
(ens n'hem anat)
us en aneu
(us n'aneu)
us en alegreu
(us n'alegreu)
us en heu anat
(us n'heu anat)
us en ha tret
(us n'ha tret)
Ús general
5.3. Imperatiu seguit de pronoms de 1a i 2a pers. pl. reduïts a 's i seguits d'en o hi
anem's-en
(anem-nos-en)
aneu's-en
(aneu-vos-en)
aturem's-hi
(aturem-nos-hi)
compreu's-en
(compreu-vos-en)
fixeu's-hi
(fixeu-vos-hi)
recolzeu's-hi
(recolzeu-vos-hi)
Ús informal
5.4. Imperatiu seguit de pronoms de 1a i 2a pers. pl. reduïts a 's, amb vocal epentètica
mirem's-e
(mirem-nos)
afanyeu's-e
(afanyeu-vos)
animeu's-e
(animeu-vos)
quedeu's-e
(quedeu-vos)
Ús oral informal
5.5. Imperatiu 2a pers. sing. amb vocal afegida al verb seguit de pronom feble en forma reduïda
afegeixe'n
(afegeix-ne)
ajupe't
(ajup-te)
concebe'ls
(concep-los)
more't
(mor-te)
fote't
(fot-te)
perde'l
(perd-lo)
permete'm
(permet-me)
empenye'm
(empeny-me)
promete'm
(promet-me)
rebe'ls
(rep-los)
serveixe'l
(serveix-lo)
teme'l
(tem-lo)
surte'm
(surt-me)
vence'l
(venç-lo)
convence'l
(convenç-lo)
vence'ns
(venç-nos)
convence'ns
(convenç-nos)
Ús informal
5.6. Imperatiu 2a pers. sing. amb vocal afegida al verb seguit de pronom feble en forma plena
culle-les
(cull-les)
permete-ho
(permet-ho)
promete-ho
(promet-ho)
promete-li
(promet-li)
perde-la
(perd-la)
defuge-la
(defuig-la)
empenye-la
(empeny-la)
serveixe-la
(serveix-la)
llegeixe-ho
(llegeix-ho)
vence-la
(venç-la)
convence-la
(convenç-la)
Ús informal
5.7. Imperatiu 2a pers. amb pèrdua de -s final seguit de pronom feble en forma reduïda o plena
digue'm
(digues-me)
digue-li
(digues-li)
digue-m'ho
(digues-m'ho)
vulgue-ho
(vulgues-ho)
estigue't
(estigues-te)
sigue-li fidel
(sigues-li fidel)
tingue-la present
(tingues-la present)
sàpigue't la lliçó
(sàpigues-te la lliçó)
dugue'l a coll
(dugues-lo a coll)
tingue-ho a punt
(tingues-ho a punt)
Ús general
5.8. Imperatiu amb una reducció encara més important
mi-te'l
(mira-te'l)
do'm
(dóna'm)
Ús informal
5.9. Forma verbal començada en consonant i precedida de les formes plenes me, te, se, ne
quan me cridaran?
(quan em cridaran?)
te donen
(et donen)
se creu
(es creu)
quants ne té?
(quants en té?)
Ús informal (Ús general de les formes se/es + [s]: se celebra / es celebra)
5.10. Infinitiu amb pèrdua de -r final seguit d'un pronom feble en forma reduïda
coneixe'ns
(conèixer-nos)
coneixe-us
(conèixer-vos)
coneixe'n
(conèixer-ne)
coneixe'l
(conèixer-lo)
coneixe's
(conèixer-se)
vence'ls
(vèncer-los)
convence'ls
(convèncer-los)
estrenye'l
(estrènyer-lo)
Ús general
5.11. Infinitiu amb pèrdua de -r final seguit de pronoms de 1a i 2a pers. pl. en forma reduïda, amb vocal epentètica
di-us-e
(dir-vos)
calmà-us-e
(calmar-vos)
ajudà'ns-e
(ajudar-nos)
emportà'ns-e
(emportar-nos)
mirà'ns-e
(mirar-nos)
emportà-us-e
(emportar-vos)
fe'ns-e
(fer-nos)
fe-us-e
(fer-vos)
portà'ls-e
(portar-los)
Ús oral informal
5.12. Infinitiu amb pèrdua de -r final seguit de pronoms de 1a i 2a pers. pl. en forma reduïda combinats amb un altre pronom
di-us-el
(dir-vos-el)
anà'ns-en
(anar-nos-en)
emportà'ns-el
(emportar-nos-el)
mirà'ns-ho
(mirar-nos-ho)
emportà-us-el
(emportar-vos-el)
Ús oral informal
5.13. Qualsevol forma del verb, sense alteració, precedida de la combinació de pronoms de 1a i 2a pers. pl. en forma reforçada, amb vocal epentètica entre consonants
ens e surt
(ens surt)
us e surt
(us surt)
ens e la porta
(ens la porta)
us e la porta
(us la porta)
no us e la donaré
(no us la donaré)
Ús oral informal
5.14. Imperatiu sense alteració o infinitiu amb pèrdua de -r final, seguits de combinacions de pronoms de 1a i 2a pers. pl. en forma reduïda amb el pronom la, amb vocal epentètica entre consonants
