![]() Pronoms febles: duplicacions1. Si desplacem complements a la dreta o a l'esquerra de la frase, és imprescindible el pronom. La coma no és sempre obligatòria: més informació. Hi actuen aquests dos artistes, al circ 2. En tots els registres, fem servir un pronom feble de datiu amb: 2.1. Verbs psicològics, com agradar, desagradar, encantar, interessar, importar, plaure, doldre, molestar, repugnar o saber greu. Aquesta cançó li agradava molt a la meva mare 2.2. Verbs que expressen necessitat o obligació, com caldre, convenir, escaure, faltar, fer falta, pertocar, tocar o urgir. Si no ho fas tu, li tocarà fer-ho a un altre 2.3. Verbs com acudir-se, passar o succeir. Aquestes coses només li passen al teu germà 3. Aquestes duplicacions també són molt habituals, especialment en registres informals, amb: 3.1. Verbs amb dos complements regits. La mestra li va preguntar la lliçó a l'Anna 3.2. Verbs de percepció seguits d'infinitiu. Li havíem sentit explicar aquesta història a l'avi Joan 3.3. Predicats com tenir por, tenir respecte o tenir mania. No li té cap mena de respecte al mestre |