Pronoms febles: duplicacions

1. Si desplacem complements a la dreta o a l'esquerra de la frase, és imprescindible el pronom.

La coma no és sempre obligatòria: més informació.

Hi actuen aquests dos artistes, al circ
D'això no en parlarem mai més
De rics en/ho són molt
No l'havíem vist mai, a ell
Què en sabeu, dels exàmens?
A la caixa hi falten documents
Tot això que m'has dit no m'ho puc creure

2. En tots els registres, fem servir un pronom feble de datiu amb:

2.1. Verbs psicològics, com agradar, desagradar, encantar, interessar, importar, plaure, doldre, molestar, repugnar o saber greu.

Aquesta cançó li agradava molt a la meva mare

2.2. Verbs que expressen necessitat o obligació, com caldre, convenir, escaure, faltar, fer falta, pertocar, tocar o urgir.

Si no ho fas tu, li tocarà fer-ho a un altre

2.3. Verbs com acudir-se, passar o succeir.

Aquestes coses només li passen al teu germà
No se li pot acudir a ningú més

3. Aquestes duplicacions també són molt habituals, especialment en registres informals, amb:

3.1. Verbs amb dos complements regits.

La mestra li va preguntar la lliçó a l'Anna

3.2. Verbs de percepció seguits d'infinitiu.

Li havíem sentit explicar aquesta història a l'avi Joan

3.3. Predicats com tenir por, tenir respecte o tenir mania.

No li té cap mena de respecte al mestre

Més informació: GCC (S6.5.5.3c) i GIEC (13.5.3 i 18.4.2.3).

Pronoms febles

Pronoms relatius: duplicacions