Transcripció fonètica

1. Per què fem servir transcripcions fonètiques a l'?

2. Com cal interpretar les transcripcions fonètiques de l'? 

3. Els arxius de so: un complement pràctic

4. Noms i termes catalans o catalanitzats

5. Noms i termes no catalans ni catalanitzats

6. Quins alfabets fonètics utilitzem a l'?

7. Transcripcions AFI

8. Quins són els símbols de l'AFI que poden presentar més dubtes d'interpretació?

9. Transcripcions d'antena

10. Quadre comparatiu: transcripcions AFI / transcripcions d'antena

1. Per què fem servir transcripcions fonètiques a l'?

Els mitjans de la CCMA són, essencialment, mitjans audiovisuals. La llengua oral, doncs, hi té un pes fonamental. Una eina com l', que va néixer amb la voluntat de contribuir a la qualitat lingüística dels productes de la CCMA, no podia defugir el recurs de les transcripcions fonètiques com a eina per oferir orientacions de pronúncia als seus usuaris.

Els alfabets fonètics s'utilitzen per poder disposar d'una representació dels sons que eviti els problemes que plantegen sovint els alfabets gràfics de cada llengua.

2. Com cal interpretar les transcripcions fonètiques de l'?

Les transcripcions fonètiques que oferim, tal com s'indica dins de cada entrada, són sempre informacions orientatives (en cap cas s'han d'interpretar com a possibilitats úniques) i tenen com a objectiu unificar solucions de pronúncia entre els diversos locutors dels mitjans de la CCMA.

Són, doncs, indicacions amb caràcter eminentment pràctic, no acadèmic.  

3. Els arxius de so: un complement pràctic

Tenint en compte que els usuaris principals de l' són periodistes no necessàriament habituats a la lectura de transcripcions fonètiques, acompanyem amb arxius de so (enregistraments de veu) les entrades que constatem que generen dubtes de pronúncia, per facilitar-ne encara més la lectura.

4. Noms i termes catalans o catalanitzats

4.1. No pretenem descriure totes les pronúncies possibles de cada paraula: ni per registres (com a norma general només presentem el registre formal) ni per varietats geogràfiques. En aquest últim cas, en les entrades corresponents a paraules que poden presentar dubtes de pronúncia, donem una doble informació, distingint a grans trets la variant oriental del català de l'occidental. Si només hi ha una transcripció, és que les pronunciacions en català oriental i en occidental coincideixen.

4.2. Ajuda específica per al català occidental

4.3. Per a informacions més detallades sobre altres possibles pronúncies locals dins d'una mateixa varietat geogràfica, remetem a:
Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (Institut d'Estudis Catalans).

5. Noms i termes no catalans ni catalanitzats

Seguim els criteris establerts al manual d'ús del llibre d'estil de la ccma.

5.1. En aquests casos (antropònims estrangers, topònims que no tenen forma catalana, manlleus no adaptats, etc.), la pronúncia original de què partim és forçosament sempre una tria entre les diverses possibilitats i variants dins de cada llengua d'origen.

5.2. Totes les llengües fan adaptacions fonètiques dels noms propis estrangers. Per tant, l' no pretén oferir una reproducció fonètica exacta d'una hipotètica forma única original, ja que la nostra finalitat primera és ajudar d'una manera pràctica el locutor que, enmig d'un text redactat en català, ha de pronunciar puntualment un nom o un terme estranger. Com a norma general, doncs, oferim adaptacions fonètiques, amb propostes fàcils d'encaixar en el sistema fonològic català, i evidentment deixem sempre oberta la possibilitat que el locutor que tingui un coneixement més directe de la llengua d'origen pugui optar per realitzacions més acostades a les dels parlants nadius.

5.3. D'acord amb el criteri sobre la pronunciació de noms propis a la ràdio i la televisió, les transcripcions fonètiques que ofereix l' són una informació que sempre caldrà acabar d'ajustar o adaptar segons la situació comunicativa (una pronúncia extremadament fidel a l'original pot resultar connotada i fins i tot pedant en segons quin context, dita per segons quin personatge de ficció, etc.). Com a mitjans de comunicació, donem sempre prioritat a la naturalitat i la versemblança.

5.4. Tenint en compte aquesta complexitat, en alguns casos hem optat per acompanyar l'adaptació fonètica amb dades sobre una pronunciació més fidel. La tria final (pronúncia més adaptada o més fidel) dependrà sempre de factors diversos, que el professional haurà de valorar en cada moment, com ara la generalització d'aquella forma concreta, la complexitat de la pronúncia original, el tractament que n'han fet altres llengües, la tradició, l'analogia amb formes similars i, sobretot, el context en què es produirà la comunicació.

5.5. Per a informacions més detallades, remetem a l'apartat Altres llengües.

6. Quins alfabets fonètics utilitzem a l'?

6.1. En primer lloc, apliquem l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI) a partir de l'adaptació al català fixada per l'Institut d'Estudis Catalans.

6.2. En segon lloc, apliquem el que a l' anomenem transcripció d'antena.

7. Transcripcions AFI

7.1. Seguim l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), però en les nostres transcripcions optem per utilitzar una sèrie reduïda de símbols, que considerem suficients per orientar l'usuari principal del nostre portal (no necessàriament habituat als alfabets fonètics) d'una manera fàcilment intel·ligible. Així, evitem voluntàriament l'ús de signes distintius per representar simples variants d'un mateix so (que, a la pràctica, els catalanoparlants ja fan intuïtivament): per exemple, no distingim entre vocals llargues i breus (la quantitat sil·làbica és important en llengües com l'alemany, però irrellevant en català).

8. Quins són els símbols de l'AFI que poden presentar més dubtes d'interpretació?

Recomanem fer una atenció especial als símbols fonètics que s'allunyen de la grafia de les lletres del nostre alfabet, d'una banda, i als que representen sons que no tenim en català, de l'altra. Els exemples contenen arxius de so:

• [ə] (vocal neutra del català oriental): casa  
  
• [ɛ] (e oberta): cel  
  
• [ɔ] (o oberta): port  
  
• [w] (semivocal): quan  
  
• [j] (semivocal): iaia  
  
• [β]: sabó
  
• [ð]: cada
  
• [ɣ]: agafar
  
• [ʒ]: gerani (cat. or.) 
  
  boja
  
• [χ] (so de la jota castellana): José (pronunciat en castellà) 
  
• [θ] (so de la zeta castellana): Pozo (pronunciat en castellà) 
  
• [ʃ] (xeix): xop 
  
  caixa 
  
• [ʧ]: cotxe 
  
• [ʤ]: metge  
  
  petja  
  
• [ʎ]: llop  
  
• [ɾ] (erra simple): cara  
  
• [r] (erra vibrant): carro  
  
  ràpid  
  
• [ɱ]: èmfasi
  
• [ɲ]: canya 
  
• [ŋ]: sang 
  
  , cinc 
  
• [h] (hac aspirada): ha! 
  
  ; Harrison 
  
• / (barra inclinada): recurs que utilitzem per separar dues pronunciacions possibles d'una mateixa paraula 

9. Transcripcions d'antena

Anomenem transcripcions d'antena aquelles transcripcions fonètiques que només fan servir les lletres del nostre alfabet gràfic, sense símbols que no formin part del teclat convencional dels ordinadors. Als textos escrits exclusivament per ser dits en veu alta, les transcripcions d'antena (de caràcter pràctic, no acadèmic) ens permeten reflectir de la manera més entenedora la pronunciació de les paraules que presenten dificultats específiques de lectura.

A les transcripcions d'antena fem servir com a símbols les lletres del català, però també grafies internacionals prou conegudes, com ara SH, TH o KH, i, sempre que és possible, preservem al màxim la forma gràfica del nom, perquè no es perdi la identificació. Com a criteri general, mantenim la grafia original sempre que no perjudiqui la pronunciació adequada.

Per indicar al loctutor que, dins el text, un nom concret està representat amb transcripció d'antena, l'escrivim tot amb lletres majúscules, excepte la vocal neutra, que representem amb una a minúscula.

Més informació: manual d'ús del llibre d'estil de la ccma.

10. Quadre comparatiu: transcripcions AFI / transcripcions d'antena