![]() ser / estarEls usos de ser i estar presenten una casuística llarga i complexa. Als nostres mitjans optem per aplicar els criteris següents: 1. Quan indiquem característiques permanents, ser: El cavall és blanc 2. Amb característiques transitòries, quan el subjecte no és animat, tant ser com estar. Si és animat, estar: Quan s'hi va calar foc, la casa era/estava buida 3. Amb adjectius com casat, solter, divorciat, viu o mort, tant ser (ús tradicional) com estar (més informació: GIEC, 22.3.1.2c): La Joana és/està soltera Quan casat porta complement, estar: L'Enric està casat amb una periodista belga. 4. En alguns casos, la tria del verb permet distingir entre una propietat inherent o un estat: El Pol és prim / El Pol està prim 5. Per a la simple constatació de la presència en un lloc, en un espai físic, ser. De vegades, haver-hi o tenir: Ja soc aquí Allà hi ha una unitat mòbil / La unitat mòbil és allà Que hi ha la Núria? / Que hi és, la Núria? 6. El verb estar afegeix a la simple localització un matís de durada, permanència, fixació o resultat. Fem servir estar per indicar el fet de residir o viure en un lloc (sovint en la forma pronominal estar-se), de treballar en una empresa o de conviure amb una persona durant un temps: Ara la Rosa està (o s'està) al carrer Rosselló (hi viu) 7. Fem servir estar en les localitzacions figurades (més informació: GIEC, 22.3.2.3): Sovint les divergències no estan en el contingut, sinó en la forma 8. En localitzacions temporals, ser: Aviat serà Nadal, però encara no som a l'hivern 9. Fem servir estar amb sintagmes preposicionals que expressen un estat o situació: Aquestes ofertes estan a l'abast de tothom 10. Hi ha casos en què tant podem fer servir ser com estar, depenent de si destaquem la localització o la situació (més informació: GIEC, 22.3.2.4): És a Andorra de vacances Més informació: GIEC (22.3). 10 elements 10 elements |