2. Ús i desplegament de les sigles
4. Ús d'accents
6. Sigles derivades de noms comuns
10. Pronunciació de les sigles
11. Apostrofació de les sigles
13. Derivats de sigles per prefixació o sufixació
La siglació és un recurs lingüístic cada vegada més productiu en la societat actual, tant per representar noms propis com per abreujar sintagmes procedents de llenguatges d'especialitat.
En general, les sigles són el resultat de la unió de totes o de la majoria de les inicials dels mots plens de què es compon la denominació completa (UGT per Unió General de Treballadors, per exemple).
2. Ús i desplegament de les sigles
Abans de fer servir una sigla ens plantegem si té un ús prou comú entre l'audiència a què ens adrecem. Si no és així, no la fem servir, o, en tot cas, l'acompanyem d'una explicació que la faci comprensible. Més informació: manual d'ús del llibre d'estil.
Com a norma general, la primera vegada que apareix una sigla en un text, escrivim també el nom complet a què fa referència. La resta de vegades que la mencionem, ja pot aparèixer sola, sense desplegar.
Hi ha algunes sigles, però, que són més conegudes que no pas el concepte a què es refereixen. En aquests casos no cal desplegar-les. Exemple: el KGB. Tampoc cal desplegar-les quan es tracta de sigles d'ús molt freqüent als mitjans de comunicació, com per exemple les de partits polítics.
Més informació: manual d'ús del llibre d'estil.
Actualment les sigles s'escriuen sense punts ni espais entre les lletres. Exemple: UPF (no U. P. F.).
Les sigles, com a norma general, no porten accent.
Com a norma general, totes les lletres que formen una sigla s'escriuen amb majúscula.
Hi ha sigles, però, que inclouen alguna minúscula, i fins i tot alguna xifra o algun símbol. Exemples: UdG (Universitat de Girona), R+D (recerca i desenvolupament).
Per qüestions pràctiques, els mitjans de comunicació simplifiquem sovint en els nostres textos l'ús de majúscules en algunes sigles de llargada considerable i ús freqüent, tot i que ens allunyem de la grafia estrictament oficial. Així, com a convenció gràfica, en general optem preferentment per reproduir amb majúscula només la inicial de les sigles d'ús freqüent formades per cinc o més lletres i que es poden pronunciar com una paraula. Exemples: Renfe, Cesid, Unesco, Mercosur, Conmebol, Interpol.
6. Sigles derivades de noms comuns
Cal tenir present que, tal com apuntem a l'apartat 1, avui les sigles no només es formen de noms propis, sinó que és habitual formar sigles de denominacions comunes. Per tant, no s'ha de caure en l'error de pensar que una sigla desenvolupada s'escriu sempre amb els noms i els adjectius que formen la denominació amb majúscula inicial. Exemples:
ATS (ajudant tècnic sanitari)
CAP (centre d'atenció primària)
DNI (document nacional d'identitat)
ERO (expedient de regulació d'ocupació)
FM (freqüència modulada)
IAE (impost sobre activitats econòmiques)
ILP (iniciativa legislativa popular)
IPC (índex de preus al consum)
IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques)
IVA (impost sobre el valor afegit)
NIF (número d'identificació fiscal)
ONG (organització no governamental)
PIB (producte interior brut)
TDT (televisió digital terrestre)
VTC (vehicle de transport amb conductor)
Hi ha sigles que amb l'ús perden alguna de les seves característiques gràfiques originals i passen a comportar-se com a veritables unitats lèxiques incorporades i assimilades pels parlants de la llengua. Així, poden perdre les majúscules, seguir les normes d'accentuació de les paraules tradicionals, presentar flexió de nombre i formar fins i tot derivats.
Exemples: làser (derivat: laserteràpia), pime (una pime, les pimes), ovni, radar, sida, covid, etc.
8.1. Podem marcar el plural de les sigles que designen realitats comptables afegint-hi una s minúscula (tal com descriu la GIEC, 6.5.3.3a). D'aquesta manera, mantenim una coherència entre el que es pronuncia i el que s'escriu, i evitem possibles confusions. Per exemple, PC d'oferta no vol dir el mateix que PCs d'oferta. Altres exemples: reunió d'ONGs, falsificació de DNIs, etc. La s no va precedida d'apòstrof (no PC's, ONG's, DNI's, etc.) i s'escriu sempre amb minúscula.
Prescindim de la s quan la frase es publica tota amb majúscules (com ara en alguns càirons) o en textos dels mitjans digitals, especialment si la sigla va acompanyada d'un determinant o d'un complement en plural que ja desfà les possibles confusions.
8.2. La convenció més general és no doblar les lletres de les sigles de denominacions amb enunciat plural. Així, per exemple, s'escriu RH (no RRHH) per referir-se a Recursos Humans, i RP (no RRPP) per a Relacions Públiques. Entre les excepcions, destaquen formes ja consolidades, com ara CCOO (Comissions Obreres), PPCC (Països Catalans) i JJOO (Jocs Olímpics).
Considerem útil i admissible ampliar aquestes excepcions, especialment en titulars informatius, a altres sigles que tenen una alta freqüència d'ús als nostres mitjans, com ara CCAA (per comunitats autònomes), AAVV (per associacions de veïns), XXSS (per xarxes socials), etc.
El gènere d'una sigla coincideix amb el gènere de la paraula que constitueix el nucli semàntic de la seva denominació completa.
Exemples:
l'IRA (gènere masculí: l'Exèrcit Republicà Irlandès)
la UGT (gènere femení: la Unió General de Treballadors)
l'Unicef (gènere masculí: el Fons de les Nacions Unides per a la Infància)
la Unesco (gènere femení: l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura)
10. Pronunciació de les sigles
Apliquem els criteris fixats al manual d'ús del llibre d'estil.
Com a norma general, les pronunciem en català. Hi ha sigles que es pronuncien lletra per lletra (IRPF) i sigles (o acrònims) que es pronuncien com si fossin una sola paraula (OTAN), perquè la distribució de les inicials ho permet.
10.1. Sigles pronunciades lletra per lletra
10.1.1. Cal pronunciar en català i amb claredat el nom de les lletres a l'hora de lletrejar sigles. Exemple: UGT (u-ge-te).
10.1.2. Es considera que l'accent principal d'aquest tipus de sigles es correspon amb l'accent de l'última lletra: UGT (u-ge-té).
10.1.3. Les sigles de les cadenes angleses i nord-americanes també les pronunciem generalment a la catalana. Exemple: BBC (be-be-sé).
10.2. Sigles pronunciades com una paraula
10.2.1 Les vocals àtones de les sigles que es llegeixen com si fossin una paraula es poden neutralitzar o no. Caldrà valorar en cada cas el grau d'arrelament a la parla comuna. Exemple: Renfe.
10.2.2. Igualment amb la sonorització de la essa intervocàlica. Exemple: ESO.
10.2.3. La c davant e/i es pronuncia essa sorda: CIA (sía).
10.3. Sigles que no solen dir-se
Hi ha sigles que s'escriuen, però que no solen dir-se. L'expressió a què corresponen és preferible dir-la sencera, amb la sigla desplegada. És el cas, per exemple, de la sigla ERC, que se sol llegir Esquerra Republicana de Catalunya (o simplement Esquerra Republicana / Esquerra).
11. Apostrofació de les sigles
11.1. Sigles començades amb una vocal: seguim les normes generals d'apostrofació.
Exemples: l'ICE, l'ONU, l'UCE (la u és tònica), la UGT (la u és àtona), d'UGT, la Unesco, d'ADN, l'AP-7.
11.2. Sigles començades amb una consonant: d'acord amb l'OIEC, també apostrofem en els casos de sigles que es lletregen i que es pronuncien amb un so vocàlic inicial. Exemples: l'FBI, d'HBO, d'HTML, l'NBA, l'FM, l'SPD, l'L1, l'R1, l'N-230, d'RTVE.
Optem per mantenir aquest criteri també en els casos del punt 10.3. Així, per exemple, si en textos escrits fem servir la sigla F1 (per Fórmula 1), l'apostrofem com a convenció gràfica: l'F1, d'F1. En textos orals llegim preferentment la denominació desenvolupada, d'acord amb l'ús habitual: la Fórmula 1, de Fórmula 1.
Per a casos com FC Barcelona o RCD Espanyol, vg. Inicials de noms propis.
11.3. Sigles començades amb una essa líquida: d'acord amb les normes generals, no apostrofem l'article la ni la preposició de: la SGAE. Semblantment, la FNAC.
La traducció de les sigles presenta una casuística molt variada. Resumim a continuació els criteris generals que seguim, però convé tenir present que hi ha casos especials.
12.1. En general, les sigles es mantenen en l'idioma original, però els noms complets que representen es tradueixen. Exemples: IRA (Exèrcit Republicà Irlandès), ISO (Organització Internacional per a la Normalització), INEM (Institut Nacional d'Ocupació), SPD (Partit Socialdemòcrata Alemany).
Hi ha casos, però, en què no hi ha tradició de traduir els noms complets. Exemples: BBC (British Broadcasting Corporation), ETA (Euskadi ta Askatasuna).
12.2. Casos especials:
12.2.1. Sigles provinents de llengües amb alfabets no llatins. Exemple: OAP (Organització per a l'Alliberament de Palestina). De vegades, però, es fa servir també la sigla més difosa internacionalment (que sol correspondre a la transcripció del nom en anglès) i en altres casos es manté la sigla amb les inicials provinents directament de la llengua original (per exemple, KGB).
12.2.2. Sigles corresponents al nom d'un país. Exemple: EUA (Estats Units d'Amèrica).
12.2.3. Sigles corresponents a organitzacions internacionals que tenen versió oficial en més d'una llengua. Exemples: COI (Comitè Olímpic Internacional), FMI (Fons Monetari Internacional), OMS (Organització Mundial de la Salut), ONU (Organització de les Nacions Unides), OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord).
12.2.4. Sigles corresponents a organitzacions que tenen versió oficial en més d'una llengua. Exemples: PNB (Partit Nacionalista Basc), ANB (Acció Nacionalista Basca), PES (Partit Evangèlic de Suïssa).
13. Derivats de sigles per prefixació o sufixació
Com a norma general, escrivim amb guionet les paraules que formem afegint un prefix o un sufix a una sigla.
13.1. Derivats amb prefix: els escrivim amb guionet. Exemples: anti-OTAN, pro-LGTBI, post-CiU.
13.2. Derivats amb sufix: els escrivim també amb guionet (per analogia amb el punt 4.3.2.2h de l'OIEC). Exemples: LGTBI-fòbia, FIFA-gate.
Si formem una paraula a partir d'una sigla lexicalitzada, l'escrivim amb minúscula i sense guionet. Així, de làser (sigla lexicalitzada) fem antilàser, per exemple.
Més informació: GIEC (6.5.3.3).
