1. Denominacions incompletes
Molts noms propis d'institucions i organismes estan formats per un genèric seguit d'una part específica. Exemple: Departament d'Educació.
Quan aquestes denominacions s'utilitzen d'una manera escurçada o incompleta, hi sol haver vacil·lacions en l'ús de les majúscules.
Criteris generals:
1.1. Si només fem servir la part específica, l'escrivim amb majúscula:
El pla que ha aprovat Educació (el Departament d'Educació)
La decisió del Constitucional (el Tribunal Constitucional)
1.2. Si només fem servir el genèric (primera part de la denominació), tant es justifica la majúscula, en qualitat de nom propi escurçat, com la minúscula, en aquells casos en què es considera que predomina el valor lèxic del genèric. La frontera entre les dues opcions no és clara i la casuística és complexa, ja que sovint depèn de factors tan variables com el context textual, la tradició d'ús o el tipus de denominació.
Per unificar criteris, resolem els casos especials i els dubtes més habituals amb una entrada a l'ésAdir. Exemples: departament / Departament, ministeri / Ministeri, regidoria / Regidoria, ajuntament / Ajuntament, diputació / Diputació, consell comarcal / Consell Comarcal.
Per als casos no previstos, com a orientació general recomanem mantenir la coherència dins d'un mateix text i, en cas de dubte, evitar una sobrecàrrega de majúscules. Optem especialment per la minúscula quan el genèric apareix en plural i no crea ambigüitats (exemple: els ajuntaments de la comarca).
2. Denominacions correferents
Com a norma general, en la línia d'evitar textos sobrecarregats de majúscules, escrivim amb minúscula les denominacions correferents o sinònimes:
la cambra (el Parlament)
la cambra alta (el Senat)
la cambra baixa (el Congrés dels Diputats)
el consistori gironí (l'Ajuntament de Girona)
