1. Quan té un ús absolut (sense complements), introduint un discurs directe amb un valor equiparable a dir, podem prescindir del pronom hi (solució més habitual) o mantenir-lo:
I (hi) va afegir: "No dimitiré"
També pot aparèixer en posició final:
"No dimitiré", (hi) va afegir
2. En la resta de casos, o bé un locatiu (sovint abstracte) apareix darrere d'aquest verb o bé és imprescindible el pronom hi:
La líder de l'oposició va afegir més tensió al debat
La líder de l'oposició hi va afegir més tensió
Afegiu sal a la salsa
Afegiu-hi sal
Més informació: GIEC (18.6.4.1b).
