sorprendre

En alguns casos, verb que admet tant la construcció intransitiva [ús no recollit al DIEC] com la transitiva.

1. Ús transitiu quan l'oració expressa un canvi d'estat psicològic (en què el subjecte és la causa i la persona afectada és l'objecte directe):

El que va passar ahir va sorprendre l'alcaldessa / La va sorprendre
(ahir va passar alguna cosa concreta que la va sorprendre, que va fer que passés a estar sorpresa) 

2. Verb que admet tant la construcció intransitiva [ús no recollit al DIEC] com la transitiva quan l'oració descriu o constata un estat invariable (en què la persona afectada tendeix a actuar com a objecte indirecte i el subjecte sol aparèixer darrere el verb en un temps no limitat):

A la seva mare li sorprèn que la gent fumi
A la seva mare la sorprèn que la gent fumi

Més informació: GIEC (21.5c), GCC (S 13.3.7.3) i Cabré-Mateu.

Verbs transitius / intransitius