Tancar
39905 continguts | Actualització: 06-06-2020
El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
cerca cerca avançada
general pel·lícules
Imprimir

Topònims no catalans

Hi ha topònims (noms de lloc) de fora de l'àmbit lingüístic de la llengua catalana que tenen una forma tradicional en català d'ús generalitzat (com Londres o Saragossa) i n'hi ha que no (Montecarlo o Ciudad Real, per exemple).

1. Norma general

1.1. Si el topònim en qüestió té una forma tradicional en català amb un ús consolidat, fem servir aquesta forma; si no en té, optem per la forma oficial o d'ús internacional.

1.2. Si es tracta d'un nom procedent d'una llengua que no fa servir l'alfabet llatí, hi apliquem el criteri de transcripció gràfica corresponent. Cal tenir en compte que en molts casos el país d'origen ja ofereix una romanització oficial de la toponímia, que segons la recomanació de les Nacions Unides és la preferent per evitar que els noms tinguin múltiples formes gràfiques que en dificultin la identificació.

2. Topònims amb doble denominació

Si no disposem d'una forma tradicional en català amb un ús consolidat, apliquem aquests criteris:

2.1. Si les dues denominacions són oficials, donem preferència a la forma local o pròpia (a més d'oficial) del territori en els contextos comunicatius en què només fem servir un dels noms.

És el cas, per exemple, dels municipis del País Basc i de Navarra amb doble denominació oficial, en què optem preferentment per les formes basques. 

Quan la forma oficial en la llengua local té un ús poc consolidat en el mateix territori, o una difusió poc significativa en català, com a mitjans de comunicació optem preferentment per utilitzar la denominació més coneguda, tot i que no sigui la forma en la llengua local. En casos dubtosos, recorrem a l'assessorament de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans i en fem una entrada a l'.

2.2. Si només una de les dues denominacions és oficial, la fem servir (d'acord amb la norma general, punt 1). 

En el cas dels municipis del País Basc del Nord (també denominat Euskadi Nord o Iparralde), a l'estat francès, optem preferentment per les formes basques, tenint en compte que són grafies consolidades en el mateix territori i que ja presenten una certa difusió en català. En casos dubtosos, recorrem a l'assessorament de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans i en fem una entrada a l'.

3. Topònims occitans

3.1. Topònims aranesos

Fem servir les formes oficials, d'acord amb la Llei de l'occità, aranès a l'Aran (capítol III, article 11) i seguint el que estableix el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.

3.2. Topònims de la resta d'Occitània

Davant la inexistència actual d'un nomenclàtor oficial de toponímia occitana, en el cas de topònims sense forma catalana tradicional o clarament consolidada en el nostre entorn, com a norma general seguim les solucions adoptades a l'edició en català de Google Maps. En casos dubtosos, recorrem a l'assessorament de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans i en fem una entrada a l'.

Criteris de traducció

Segueix-nos a...