1. Aturar la resolució o l'execució d'alguna cosa.
2. Deixar sense curs ulterior un procediment, una instrucció processal.
Es conjuga com seure. Per tant, el participi passat és sobresegut, -uda (no *sobreseït).
Formes incorrectes: *sobreseir, *sobresseir.
Castellà: sobreseer.
Substantiu: sobreseïment.
Essa sorda: prefixos i compostos
