La frontera entre gust i sabor sol presentar dubtes i pot variar segons el grau d'especialització de cada text.
Quan parlem dels sentits corporals, diem gust (vista, oïda, olfacte, tacte i gust). En altres contextos, d'acord amb el diccionari normatiu, poden funcionar com a sinònims: gust/sabor amarg, per exemple.
Als nostres mitjans evitem un abús de sabor i optem preferentment per gust, com a forma més habitual en l'ús corrent de la llengua, excepte en textos especialitzats o espais en què es vulgui marcar una distinció més tècnica. Així, en general diem:
tenir (un menjar) un gust salat / dolç / àcid / amarg
tenir un gust agradable / desagradable
no tenir gust de res
no sentir el gust del menjar
no li agrada el gust que té aquesta sopa
un xarop que té molt mal gust
un xiclet amb gust de maduixa
demanar un gelat de tres gustos
deixar mal gust de boca
Generalment es tradueix con todo el sabor de, molt habitual en espots publicitaris, per amb tot el gust de, amb el màxim gust de o amb el gust més intens de, per exemple.
