no / no-

Com a norma general, no és un adverbi i s'escriu sense guionet. Només en alguns casos excepcionals funciona com a prefix i s'escriu amb guionet (no-).

La distinció que estableix l'OIEC entre els exemples dels punts 1 (no) i 2 (no-) pot resultar molt subtil i la frontera no sempre és clara. En cas de dubte, prescindim del guionet i busquem sempre la coherència dins d'un mateix text.

1. no

Exemples:

els no fumadors
els no matriculats
els no residents
els no vacunats
un substantiu no comptable
una organització no governamental
una equació no lineal
la comunicació no verbal
punt de no retorn
la no submissió
tractat de no proliferació nuclear
la no confessionalitat (de l'Estat)
la no convertibilitat (del dòlar)
la no compareixença (a una convocatòria)
la no existència (d'un llenguatge literari)
la no obligatorietat (de la vacunació)

2. no-

D'acord amb l'OIEC, només afecta conceptes molt fixats, propis dels llenguatges d'especialitat i que tenen un alt grau de lexicalització. Els considerem casos excepcionals.

Exemples:

la no-figuració (art)
art no-figuratiu (art)
un no-electròlit (química)
un no-metall (química)
el no-jo (filosofia)
el no-res (filosofia)
geometria no-euclidiana (matemàtiques)
prosa de no-ficció (literatura)
la no-violència
els no-violents
la no-bel·ligerància
les nacions no-bel·ligerants
el no-alineament
els països no-alineats
la no-ingerència
el principi de no-intervenció
pacte de no-agressió
gènere no-binari

Per distingir el no- prefix del no adverbi, l'OIEC compara la frase "Gandhi era radicalment no-violent" (partidari de la no-violència) amb "un pres no violent" (que no és conflictiu).

3. Segons el context, no oblidem solucions més generals. Per exemple, és més habitual dir l'absència que la no presència.

Ús del guionet