Continguts: 47541

llegítima

AFI:
[or.] ʎəʒítimə
[occ.] ʎeʒítima

 Ús correcte com a substantiu (la llegítima), terme jurídic específic del dret de successions.

Part de l'herència de la qual el testador no pot disposar lliurement perquè la llei l'assigna als seus parents directes (anomenats legitimaris, no *llegitimaris).

A Catalunya, la llegítima és la quarta part d'una herència, que s'ha de repartir entre tots els legitimaris

 Ús incorrecte com a adjectiu.

Una unió llegítima
Una unió legítima

En llegítima defensa
En legítima defensa

És llegítima la desobediència?
És legítima la desobediència?

L'adjectiu antònim és il·legítim, il·legítima.

Continguts: 47541
ésAdir