1. La frontera entre gran i gros (grossa) sol presentar dubtes, perquè no sempre és clara.
Gran: "Que té unes mesures considerables, que excedeix la mida o el grau ordinaris, usuals, en dimensions superficials, de capacitat, quantitat, intensitat." És un adjectiu que es relaciona sobretot amb l'extensió i l'espai.
Gros: "Que té un volum considerable, que ultrapassa el volum ordinari." Es relaciona, doncs, amb el volum.
Exemples correctes:
una sala gran
un pis gran
una illa gran
una plaça de pàrquing gran
un dit gros
un llibre gros
una dotzena d'ous grossos
una pena molt grossa
tenir-ne cinc dels grossos
2. En alguns casos tant podem dir gran com gros, segons com veiem l'objecte. Així, per exemple, una catifa pot ser gran si la despleguem (extensió) i grossa si la veiem enrotllada (volum).
3. I en altres casos és recomanable fer servir adjectius més precisos i adequats. Així, unes cames poden ser llargues o robustes i un petó pot ser fort o sorollós, per exemple.
