Barreja de llengües

En els guions originals nord-americans es troben a vegades personatges de llengua no anglesa que dialoguen en anglès i, de tant en tant, fan servir paraules de la llengua pròpia.

Se solen presentar dues situacions diferents:

1. L'acció passa íntegrament en un país amb una llengua diferent de la del guió original (per exemple, una pel·lícula nord-americana ambientada a Itàlia o França). En aquest cas, s'ha de traduir tot al català perquè, si tots els personatges són per exemple italians, no té sentit que diguin de tant en tant Signorina o Buona sera.
2. L'acció passa en diversos països amb llengües diferents, o bé en un mateix país hi ha personatges pertanyents a diverses comunitats lingüístiques (per exemple, els personatges mexicans que en pel·lícules de l'Oest parlen entre ells en anglès amb pinzellades de castellà, o els soldats alemanys en pel·lícules de la Segona Guerra Mundial que fan servir l'anglès amb pinzellades d'alemany). Aleshores la traducció ha de procurar ajustar-se a la intenció original. Per concretar-ho, es poden observar dos exemples paradigmàtics:
   • a) Individu hispanoparlant als EUA: es mantenen els fragments en castellà perquè el guionista vol assenyalar la seva condició ètnica.
   • b) Soldats alemanys de la Segona Guerra Mundial ocupant un altre país i parlant íntegrament en alemany: si al guió hi ha traducció anglesa, es subtitulen les seves intervencions. Si no hi és, vol dir que la intenció del guionista és que no se'ls entengui i aleshores es deixen en original.

   Tampoc té sentit que a un personatge alemany se l'anomeni Herr o a un de francès Monsieur. Aquests tractaments s'han de traduir pel corresponent senyor.

   De fet, cada pel·lícula demana un tractament especial i convé que el traductor consulti aquesta qüestió amb els altres responsables lingüístics del doblatge.

Parla la meva llengua?

Traducció i doblatge: normes d'estil