Respecte a les imprecacions en anglès i el llenguatge considerat groller, la traducció n'ha de recollir fidelment el grau d'intensitat. És a dir, ni rebaixar-lo ni augmentar-lo gratuïtament.
1. L'equivalent més adequat de bastard i son of a bitch seria malparit, cabró, bord o expressions com La mare que el va...! o Qui el va parir! La rotunditat de fill de puta correspondria a imprecacions amb presència de fuck o fucking o en un context extraordinàriament crispat.
2. Bitch es podria traduir literalment per puta, però té una intensitat més baixa, del tipus perduda, bandarra, arreplegada, bagassa.
3. Els equivalents de God damn it!, segons el context, podrien ser (me)cagondena!; quin merder!; mala llet!; quina putada!; no et fot?
4. La traducció de What the hell is that? per Què dimonis és això? o Què diantre...? resulta artificiosa i és un calc dels eufemismes castellans utilitzats en doblatge. Resultaria més adequat, si la intensitat de la imprecació és mínima: Què coi..., Què carai...?
5. També resulta artificiós l'ús de fotut com a adjectiu:
This damn plane
Aquest fotut avió
Aquest coi / Aquesta merda d'avió (segons el context)
6. Moltes d'aquestes expressions, potser pel fet de ser tabú, les trobem escrites de maneres diverses. Pensem en expressions com ara mecàgon (i la forma abreujada càgon), mecagondeu! (cagondeu!), mecagondena! (cagondena!), mecagoncony! (cagoncony!), mecàgon l'hòstia (càgon l'hòstia!), mecàgon l'ou (càgon l'ou), mecàgon la mar salada! (càgon la mar salada!), etc. També hi ha les variants amb mecàson (i la forma abreujada càson). Més informació: "Diccionari del català popular i d'argot", de Joaquim Pomares.
