Reservem trencar per als casos en què és adequat: trencar un vidre, un plat, un ou, una nou; trencar-se un os, la veu, etc.
En altres contextos, optem per verbs més precisos i específics:
Trencar a trossos: estripar, esquinçar, trossejar, esbocinar, esmicolar.
Per una pressió exterior: esbotzar, aixafar, esclafar.
Per una pressió interior: rebentar-se, esclatar, petar.
