Títol d'una llegenda anònima alemanya, documentada per primera vegada pels germans Grimm.
El nom prové d'un topònim alemany (el conte original es titula "Der Rattenfänger von Hameln").
En la versió teatral de Jordi Teixidor ("El retaule del flautista") es va fer servir Hamelín, que també és el terme recollit al "Petit Curial enciclopèdic". La inclusió de la i té una funció epentètica. En els llibres publicats la forma més habitual també és Hamelín.
D'acord amb la tradició literària en català, descartem aspirar la hac de l'original alemany.
Títols: marca tipogràfica (entre cometes o en cursiva)
