1. Gènere
No hi ha normes fixes sobre el gènere dels topònims, però sí algunes tendències generals:
1.1. La major part dels topònims acabats en -a àtona es consideren femenins:
la Barcelona preolímpica
la Tarragona romana
la França del segle XV
la Dinamarca moderna
Però n’hi ha que són masculins: el Matarranya, per exemple.
1.2. Els topònims que presenten altres terminacions se solen considerar masculins:
el Milà de la postguerra
el Canadà autèntic
el Madrid republicà
el París artístic
Però n’hi ha que són femenins: la Safor, per exemple.
Hi sol haver tendència cap al femení quan el topònim ja inclou alguna paraula en femení, com ara l'adjectiu nova: la Nova Delhi actual, per exemple.
1.3. Sobre les formes femenines d'alguns noms de rius, vg. Topònims amb article.
2. Nombre
Els topònims també poden funcionar en plural:
les Barcelones del món (les diverses ciutats anomenades Barcelona)
les dues Corees (Corea del Nord i Corea del Sud)
Més informació: GIEC (7.2.1.8).
