1. Com a norma general, escrivim tan quan va immediatament davant d'un adjectiu, d'un adverbi o d'una locució adverbial:
És tan ric que no ha de treballar
Ho va fer tan bé que el van ovacionar
No vagis tan de pressa
En la resta de casos, tant:
No facis tant (de) soroll
No corris tant
Tan passa a tant si no apareix immediatament davant del terme que modifica. Així, una frase com No era tan ric es converteix en No ho era tant i una frase com Era tan ric o més que els altres es converteix en Era tant o més ric que els altres.
2. Com a excepció, escrivim tant davant d'un adjectiu o d'un adverbi si forma part de la construcció tant... com i té un valor copulatiu o inclusiu:
La decisió té un abast tant local com internacional (local i internacional)
Tothom l'admirava, tant professionalment com personalment (professionalment i personalment)
Si té un valor comparatiu, es manté la norma general:
És tan ric com els altres
Ho va fer tan bé com els altres
