1. Imperatiu
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb veure tant pot ser vegeu com veieu (font: IEC).
En registres informals considerem també admissible veiem, al costat de vegem, per a la primera persona del plural:
Veiem-ho, si és veritat això que ens expliques
2. Subjuntiu
Al costat de vegem i vegeu, en registres informals considerem també admissibles veiem i veieu:
Aviam, vols que veiem junts el partit d'aquesta nit?
Però com pot ser que no veieu que li està fotent els calés?
