Aquests criteris s'han d'entendre com a orientacions generals que convé aplicar tenint en compte les especificitats de cada cas.
1. Hi ha manlleus que estan del tot adaptats al sistema lingüístic del català i n'hi ha que conserven la grafia, la fonètica i la morfologia de la llengua originària.
Això impedeix que hi hagi un criteri únic per a la formació de femenins i plurals.
2. Com a norma general, respectem la tendència espontània dels parlants d'aplicar-hi les normes de flexió de gènere i nombre del català.
Per a la formació del plural, doncs, en general hi adjuntem el morfema -s (o les variants -es o -os).
3. Reproduïm un fragment dels criteris del Termcat:
"Els manlleus incorporats a la llengua no segueixen el plural de les llengües de partida, que sovint és desconegut pels parlants. Seguir sistemàticament el plural de la llengua d'origen menaria a la proliferació d'excepcions en el sistema lingüístic, les quals difícilment podrien arribar a ser dominades pels parlants (...).
Tanmateix, en alguns casos s'ha generalitzat en el llenguatge d'especialitat la forma de plural originària, la qual sol alternar amb la forma de plural segons la morfologia catalana. El fet de mantenir el plural de la llengua d'origen obeeix a factors psicològics i socioculturals o a un sentiment de tradició o d'especialització, i especialment a la influència de l'ús més habitual en anglès, però no pas a factors gramaticals (land, lands/länder; lied, lieds/lieder, etc.). (...)
També es pot observar, en els manlleus introduïts més recentment o que són propis d'àmbits molt especialitzats, una tendència a fer el plural sense afegir cap morfema, és a dir, a considerar-los invariables, però a mesura que se'n generalitza l'ús se n'adapta la forma del plural a la consideració general."
