|
Accent diacrític
1. Els monosíl·labs només s'accentuen en els 15 casos següents, en què es fa servir l'accent diacrític per distingir significats (taula):
| Accents diacrítics |
| bé/be |
déu/deu |
és/es |
mà/ma |
més/mes |
| món/mon |
pèl/pel |
què/que |
sé/se |
sí/si |
| sòl/sol |
són/son |
té/te |
ús/us |
vós/vos |
2. S'escriuen sense accent diacrític la resta de monosíl·labs i qualsevol paraula de més d'una síl·laba. Exemples:
| bota (botes), dona (dones), feu, fora, molt (molta, molts, moltes), mora (mores), net (neta, nets, netes), os (ossa, ossos, osses), seu (seus), soc, vens (venen), ves |
 Tal com ja preveu l'OIEC, fem servir l'accent diacrític sempre que hi pugui haver ambigüitat. Exemple: Troben dos óssos al bosc (dos animals).
3. També s'escriuen sense accent els compostos i derivats de les paraules del punt 1. Exemples:
| adeu, adeu-siau, marededeu, redeu, semideu, rodamon, a contrapel, repel, entresol, subsol |
Però es conserva en aquells casos que s'escriuen amb guionet: pèl-roig.
4. Taula dels 15 accents diacrítics
| Amb accent |
Sense accent |
| bé |
Adverbi, conjunció, interjecció: Li ha sortit bé. Bé ha dit que vindria. Bé, bé!
Nom masculí [pl. béns], "satisfacció", "hisenda": Desitjar el bé de tothom. Béns immobles.
|
be |
Nom masculí [pl. bens], "anyell".
Nom femení [pl. bes], "nom de la lletra b".
|
| déu |
Nom masculí [pl. déus],
"divinitat, ésser suprem". |
deu |
Altres usos [pl. deus]
(numeral 10, "font", verb deure). |
| és |
Verb ser. |
es |
Altres usos (pronom feble, article salat, plural de la lletra e). |
| mà |
Nom femení [pl. mans], "terminació del braç". |
ma |
Possessiu àton [pl. mes]: Ma mare. |
| més |
Adverbi, quantitatiu:
N'hi ha més. És més difícil que abans.
|
mes |
Altres usos (nom masculí [pl. mesos], "part de l'any"; conjunció; plural del possessiu ma). |
| món |
Nom masculí [pl. mons], "conjunt de totes les coses creades; la Terra". |
mon |
Possessiu àton [pl. mos]: Mon pare. |
| pèl |
Nom masculí [pl. pèls], "filament que creix a la pell". |
pel |
Contracció [pl. pels] de per i el. |
| què |
Relatiu (precedit de preposició), interrogatiu, exclamatiu, nom [pl. quès]:
El títol amb què s'ha traduït. Què ha fet avui? Explica'm què ha fet. Què dius ara! Voler saber el què.
|
que |
Altres usos
(relatiu, conjunció, quantitatiu):
El càrrec que ara té. Sembla que plou.
Que bonic!
|
| sé |
Verb saber. |
se |
Pronom feble: No se sap on és. |
| sí |
Adverbi afirmatiu: Sí, és cert. Sí que vindrà.
Nom masculí [pl. sís], "afirmació":
Va dir que sí. 53% a favor del "sí".
|
si |
Altres usos (pronom; conjunció; nom masculí, "nota musical" [pl. sis]; nom masculí, "interior" [pl. sins]):
Només pensa en si mateix. Si que triga!
Un quintet en si menor. Duia un infant dins el si. |
| sòl |
Nom masculí [pl. sòls], "superfície del terreny". |
sol |
Nom masculí [pl. sols], "astre", "nota musical";
adjectiu [pl. sols]. |
| són |
Verb ser. |
son |
Nom masculí [pl. sons], "acte de dormir"; nom femení [pl. sons], "ganes de dormir"; possessiu àton [pl. sos]:
Té un son tranquil. Tinc molta son. Son pare.
|
| té |
Verb tenir. |
te |
Altres usos (pronom feble, "infusió", nom de la lletra t). |
| ús |
Nom masculí [pl. usos], "acció d'usar". |
us |
Pronom feble: Us ha de dir una cosa. |
| vós |
Pronom fort: Parlen de vós. |
vos |
Pronom feble: Vestiu-vos. |
Novetats ortogràfiques i gramaticals (2016)
|
