1. Els monosíl·labs només s'accentuen en els 15 casos següents, en què es fa servir l'accent diacrític per distingir significats (taula):
| Accents diacrítics | ||||
|---|---|---|---|---|
| bé/be | déu/deu | és/es | mà/ma | més/mes |
| món/mon | pèl/pel | què/que | sé/se | sí/si |
| sòl/sol | son/són | té/te | ús/us | vós/vos |
2. S'escriuen sense accent diacrític la resta de monosíl·labs i qualsevol paraula de més d'una síl·laba. Exemples:
| bota (botes), dona (dones), feu, fora, molt (molta, molts, moltes), mora (mores), net (neta, nets, netes), os (ossa, ossos, osses), seu (seus), soc, vens (venen), ves |
Tal com ja preveu l'OIEC, fem servir l'accent diacrític sempre que hi pugui haver ambigüitat. Exemple: Troben dos óssos al bosc (dos animals).
3. També s'escriuen sense accent els compostos i derivats de les paraules del punt 1. Exemples:
| adeu, adeu-siau, marededeu, redeu, semideu, rodamon, a contrapel, repel, entresol, subsol |
Però es conserva en aquells casos que s'escriuen amb guionet: pèl-roig.
4. Taula dels 15 accents diacrítics
| Amb accent | Sense accent | ||
|---|---|---|---|
| bé |
Adverbi, conjunció, interjecció: Li ha sortit bé. Bé ha dit que vindria. Bé, bé! Nom masculí [pl. béns], "satisfacció", "hisenda": Desitjar el bé de tothom. Béns immobles. |
be |
Nom masculí [pl. bens], "anyell". Nom femení [pl. bes], "nom de la lletra b". |
| déu | Nom masculí [pl. déus], "divinitat, ésser suprem". | deu | Altres usos [pl. deus] (numeral 10, "font", verb deure). |
| és | Verb ser. | es | Altres usos (pronom feble, article salat, plural de la lletra e). |
| mà | Nom femení [pl. mans], "terminació del braç". | ma | Possessiu àton [pl. mes]: Ma mare. |
| més | Adverbi, quantitatiu: N'hi ha més. És més difícil que abans. |
mes | Altres usos (nom masculí [pl. mesos], "part de l'any"; conjunció; plural del possessiu ma). |
| món | Nom masculí [pl. mons], "conjunt de totes les coses creades; la Terra". | mon | Possessiu àton [pl. mos]: Mon pare. |
| pèl | Nom masculí [pl. pèls], "filament que creix a la pell". | pel | Contracció [pl. pels] de per i el. |
| què | Relatiu (precedit de preposició), interrogatiu, exclamatiu, nom [pl. quès]: El títol amb què s'ha traduït. Què ha fet avui? Explica'm què ha fet. Què dius ara! Voler saber el què. | que | Altres usos (relatiu, conjunció, quantitatiu): El càrrec que ara té. Sembla que plou. Que bonic! |
| sé | Verb saber. | se | Pronom feble: No se sap on és. |
| sí | Adverbi afirmatiu: Sí, és cert. Sí que vindrà. Nom masculí [pl. sís], "afirmació": Va dir que sí. 53% a favor del "sí". | si | Altres usos (pronom; conjunció; nom masculí, "nota musical" [pl. sis]; nom masculí, "interior" [pl. sins]): Només pensa en si mateix. Si que triga! Un quintet en si menor. Duia un infant dins el si. |
| sòl | Nom masculí [pl. sòls], "superfície del terreny". | sol | Nom masculí [pl. sols], "astre", "nota musical"; adjectiu [pl. sols]. |
| són | Verb ser. | son | Nom masculí [pl. sons], "acte de dormir"; nom femení [pl. sons], "ganes de dormir"; possessiu àton [pl. sos]: Té un son tranquil. Tinc molta son. Son pare. |
| té | Verb tenir. | te | Altres usos (pronom feble, "infusió", nom de la lletra t). |
| ús | Nom masculí [pl. usos], "acció d'usar". | us | Pronom feble: Us ha de dir una cosa. |
| vós | Pronom fort: Parlen de vós. | vos | Pronom feble: Vestiu-vos. |
