trucar

En el sentit de telefonar:

1. Verb que introdueix el complement de persona amb preposició:

Va trucar a la presidenta
Li va trucar

2. En registres informals també és habitual sense preposició [ús no recollit al DIEC]:

Truca la Maria
Truca-la

Ús recollit, entre altres obres, al DDLC.

3. En les converses resulten freqüents certs enunciats pleonàstics, en què apareixen alhora el pronom i el complement ple:

Jo el trucaré a(m)(b) ell
Jo la trucaré a(m)(b) ella

Més informació: GIEC, 21.3.4.

Verbs transitius / intransitius