1. Com a norma general, el verb saber va acompanyat d'un complement directe, que s'introdueix sense preposició:
Sap moltes coses
No sap res
Sap el que li convé
Què sap?
2. Amb el significat de "tenir coneixements apresos sobre una matèria" o "tenir l'habilitat per fer una cosa", el verb saber pot anar seguit de la preposició de, que és opcional:
Saber (de) gramàtica
Saber (de) llegir
Més informació: DIEC2, DEIEC i GIEC (26.5.1b i 18.6.3.3d).
3. Amb el significat de "tenir notícia" o "tenir constància", seguim la norma general i introduïm sense preposició el complement directe o optem per expressions alternatives:
Va saber de la mort del poeta per la ràdio Va saber la mort del poeta per la ràdio Va tenir notícia de la mort del poeta per la ràdio Es va assabentar de la mort del poeta per la ràdio
No sabia de l'existència d'un sistema d'alarmes No sabia que hi havia un sistema d'alarmes
Si la frase no conté el complement directe, el fem explícit:
Necessitaven saber del seu fill Necessitaven saber alguna cosa del seu fill / Necessitaven saber-ne alguna cosa
No sap de la seva família No sap res de la seva família / No en sap res
Més informació: GIEC (18.6.3.2a) i Albert Jané.
