por a/de

1. En general, la paraula por introdueix els complements amb la preposició de:

Té por de caure
Parlar sense por d'equivocar-se
De què o de qui teniu por?

2. Fem servir la preposició a per desfer ambigüitats i remarcar que el complement que introdueix la preposició és l'objecte, no pas el subjecte, de la paraula por:

La por als militars (diferent de: La por dels militars)
La por a algú (diferent de: La por d'algú)

3. Quan es tracta d'un complement inanimat, l'ambigüitat desapareix (tret d'usos metafòrics) i es pot optar per qualsevol de les dues preposicions: la por de/a volar. Optem preferentment per la solució amb de (seguint el punt 1).

4. També fem servir la preposició a en aquelles construccions en què apareixen els dos elements (subjecte i objecte) darrere la paraula por:

La por dels escocesos al Brexit

Més informació: GIEC (14.4.2c).