només (de) [+ infinitiu]

Construcció amb valor temporal (i causal, en algun cas).

Pot anar amb preposició o sense.

Només (d')arribar, va començar a ploure a bots i barrals
Només (de) saber-se la notícia, les borses han començat a pujar

Més informació: GIEC (31.4.2.1h). 

Usos de l'infinitiu