mono | mona

Adjectiu recollit, entre altres obres, al DDLC i al DCVB.

Lleng. col·loquial.

Al costat de bonic, bufó, graciós, delicat, atractiu, segons el context.

Portava un vestit molt mono

El diccionari normatiu recull el substantiu monada ("persona o cosa bufona, graciosa, delicada").

mono