Tancar
42463 continguts | Actualització: 18-09-2021
El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
cerca cerca avançada
general pel·lícules
Imprimir

Lleis, documents oficials, plans

1. Lleis

1.1. Habitualment als mitjans de comunicació ens referim a les lleis (i proposicions no de llei, reials decrets, etc.) amb una forma descriptiva o popular, convencional, que sol ser més curta que la denominació oficial exacta. Com a norma general, optem per la minúscula i prescindim de marca tipogràfica (ni cometes ni cursiva):

la llei del divorci
la llei de l'avortament
la llei de partits
la llei d'enjudiciament civil
la llei d'estrangeria
la llei de qualitat de l'ensenyament
la llei de limitació de mandats
la llei de costes
la llei de seguretat nacional
la llei del referèndum
la llei de transitorietat jurídica
la llei del clima
la llei de memòria democràtica
la llei trans

En alguns casos, aquestes formes poden alternar amb una sigla (la LEC o llei d'educació de Catalunya).

1.2. Igualment amb minúscula proposició no de llei, decret, reial decret, etc.

1.3. Si volem reproduir el nom oficial exacte, optem per escriure amb majúscula els noms i adjectius que inclogui la denominació (en alguns casos hi pot haver el dia, que mantenim amb el nom del mes en minúscula). Exemple: Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil.

1.4. De vegades la llei es coneix periodísticament pel nom del seu autor, o principal impulsor, o amb algun sobrenom. En aquests casos mantenim el criteri general de prescindir de marca tipogràfica (ni cometes ni cursiva):

la llei Solchaga
la llei Wert
la llei Celaá

la llei Macron
la llei mordassa
la llei òmnibus
la llei seca

Si el sobrenom prové d'un lema, amb marca tipogràfica: llei del "només sí és sí" (o llei de llibertat sexual).

1.5. Escrivim amb majúscula:

la Constitució (andorrana, espanyola, etc.)
la Carta Magna
l'Estatut d'Autonomia
l'Estatut dels Treballadors

el Codi Civil
el Codi Militar
el Codi Penal

Mantenim la majúscula en els plurals: les Constitucions espanyoles, els Estatuts d'Autonomia català i basc, els Codis Militars, etc.

2. Plans urbanístics, d'infraestructures o de serveis

2.1. Si ens referim al nom oficial complet, amb majúscula:

el Pla d'Actuació Municipal (PAM)
el Pla Hidrològic Nacional (PHN)
el Pla Especial de Reforma Interior
el Pla General de Normalització Lingüística
el Pla Especial d'Emergències per Inundacions a Catalunya (però: el pla Inuncat)
el Pla Especial d'Emergències per Nevades a Catalunya
(però: el pla Neucat)
el Pla Especial d'Emergències per Allaus a Catalunya (però: el pla Allaucat)
el Pla Especial d'Emergències per Incendis Forestals a Catalunya (però: el pla Infocat)
el Pla Especial d'Emergències per Risc de Vent a Catalunya (però: el pla Ventcat)
el Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (però: el Plaseqcat)
el Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona (però: el Plaseqta)
el Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de les Terres de l'Ebre (però: el Plaseqtebre)
el Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de la Tordera (però: el Plaseqtor)

2.2. Amb minúscula i sense marca tipogràfica quan no fem servir el nom oficial. De vegades ens hi referim amb el nom del seu autor, o principal impulsor, amb algun sobrenom o amb un topònim:

el pla Marshall
el pla Ibarretxe
el pla Tenet
el pla Juncker
el pla de Chequers

Majúscules i minúscules

Segueix-nos a...