1. *Ja vaig
Per indicar moviment, el verb anar demana un complement de lloc o el pronom hi:
Vaig a Tarragona
Hi vaig
Per tant, en un context en què truquen a la porta, per exemple, podem tenir aquest diàleg:
―Qui pot obrir la porta?
―Ja hi vaig jo (no *Ja vaig jo)
2. Ja vinc
La distribució diferent dels verbs anar i venir en català i castellà pot provocar casos d'interferència.
Tret dels parlars valencians (més informació: GIEC, 21.4.2), el castellà ya voy no equival a *ja vaig, sinó a ja vinc o a altres solucions, segons el cas.
Per exemple, en un context en què algú ens crida, podem contestar:
Ja vinc (no *Ja vaig)
Ara vinc (no *Ara vaig)
Vinc (no *Vaig)
3. Ja va
No s'ha de confondre *ja vaig amb l'expressió lexicalitzada ja va (equivalent a ara va, ara ho faig, ara m'hi poso), que no implica necessàriament desplaçament físic sinó que serveix per indicar al nostre interlocutor que estem en procés de fer el que ens demana i que no cal que hi insisteixi més:
―Quan penses fer els deures?
―Ja va!
Per tant, en els contextos anteriors (truquen a la porta o algú ens crida) també podem contestar Ja va!, entre altres possibilitats.
