disparar

1. Verb que utilitzem amb preposició quan apareix el complement indirecte animat.

En comptes de:

L'acusat ha reconegut que va disparar la dona. La va disparar

Diem:

L'acusat ha reconegut que va disparar (un tret) a/contra la dona. Li va disparar

Per la mateixa raó, evitem usos en passiva com aquest:

Un manifestant va ser disparat a la cama
Un manifestant va rebre un tret a la cama
A un manifestant li van disparar a la cama

2. Fer créixer ràpidament. [Ús no recollit al DIEC]

L'arribada del bon temps ha disparat les vendes de gelats
Amb el canvi d'any s'han disparat els preus 

Verbs que regeixen complement indirecte de persona