 disparar
1. Verb que utilitzem amb preposició quan apareix el complement indirecte animat. En comptes de: L'acusat ha reconegut que va disparar la dona. La va disparar Diem: L'acusat ha reconegut que va disparar (un tret) a/contra la dona. Li va disparar Per la mateixa raó, evitem usos en passiva com aquest: Un manifestant va ser disparat a la cama 2. Fer créixer ràpidament. [Ús no recollit al DIEC] L'arribada del bon temps ha disparat les vendes de gelats |
