Aquests termes apareixen sovint en vocatiu. En català no és habitual dirigir-se a un policia cridant-lo agent. Més aviat s'omet l'apel·lació concreta i es fan servir expressions generals de cridar l'atenció (Escolti, Vingui) i, com a molt, se l'anomena guàrdia. Aquests dos recursos són els que resultarien adequats en la traducció. Als exemples següents hi sobra el vocatiu.
S'ha tornat completament boig, agent.
Ha trobat alguna pista, agent?
Bon dia, agent.
En canvi, en una conversa entre policies, sí que resulta adequat dir: He col·locat dos agents a la porta.
