canya

Lleng. col·loquial.

1. Cantar la canya: dir les veritats. [Ús no recollit al DIEC]

Al Roger li convé que algú li canti la canya

2. Clavar canya: esbroncar, pressionar. [Ús no recollit al DIEC]

No treballa gens bé: clava-li canya!

3. Donar canya: fer augmentar la velocitat o la intensitat d'alguna cosa. [Ús no recollit al DIEC]

Afluixa i no donis tanta canya al cotxe

4. Ser una canya: ser molt bo. [Ús no recollit al DIEC]

La Marta és una canya jugant a bàsquet

5. Tirar la canya: fer insinuacions per seduir o atreure l'interès d'algú. [Ús no recollit al DIEC]

Ton germà li tira la canya, però ella no li fa cas