Lleng. col·loquial.
1. Cantar la canya: dir les veritats. [Ús no recollit al DIEC]
Al Roger li convé que algú li canti la canya
2. Clavar canya: esbroncar, pressionar. [Ús no recollit al DIEC]
No treballa gens bé: clava-li canya!
3. Donar canya: fer augmentar la velocitat o la intensitat d'alguna cosa. [Ús no recollit al DIEC]
Afluixa i no donis tanta canya al cotxe
4. Tirar la canya: intentar seduir algú amb insistència. [Ús no recollit al DIEC]
Fa temps que li tiro la canya, però ell passa de mi
Sinònim: tirar els trastos.
5. Ser una canya: ser molt bo. [Ús no recollit al DIEC]
La Marta és una canya jugant a bàsquet
