Vocabulari de la litúrgia catòlica

MAPA DEL DOCUMENT

1. MINISTRES LITÚRGICS

2. INDUMENTÀRIA LITÚRGICA

3. COLORS LITÚRGICS

4. OBJECTES LITÚRGICS

5. MOBILIARI I ESPAIS LITÚRGICS

6. OBSERVACIONS

1. MINISTRES LITÚRGICS

Els ministres litúrgics són persones que han rebut delegació per a un servei concret dins l'Església.

Ministres ordenats (han rebut el ministeri a través del sagrament de l'orde): bisbe, prevere (o capellà/sacerdot) i diaca.

Ministres no ordenats (laics, sense el sagrament de l'orde): acòlit i lector. 

Bisbe de Roma, cap de l'Església catòlica i cap de l'estat del Vaticà.

És considerat successor directe de l'apòstol Pere i té plena jurisdicció sobre tota l'Església catòlica.

Altres denominacions: bisbe de Roma, pontífex, summe pontífex, sa santedat, sant pare, successor de Pere, vicari de Crist.

Membre de l'Església catòlica designat pel papa amb una doble funció: assistir-lo en el govern de l'Església i formar part del conclave per elegir el nou papa.

És el títol honorífic més alt que pot concedir el papa.

El conjunt dels cardenals forma el col·legi cardenalici.

Cardenal camarlenc: cardenal que s'encarrega d'administrar els béns de la cúria romana quan la Santa Seu queda vacant.

Altres denominacions: purpurat, príncep de l'Església.

No diem el cardenal de Barcelona: diem el cardenal arquebisbe de Barcelona o bé l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal [+ cognom].

Bisbe preeminent pel fet de tenir una jurisdicció pròpia o per haver rebut una concessió honorífica de la Santa Seu (arquebisbe "ad personam").

Actualment a Catalunya hi ha dues províncies eclesiàstiques: la de Barcelona (bisbats de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa) i la de Tarragona (bisbats de Tarragona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Solsona i la Seu).

Ministre litúrgic que ha rebut l'ordenació episcopal.

Generalment és el clergue superior d'una diòcesi (bisbe diocesà).

El conjunt dels bisbes, en comunió amb el papa, forma el col·legi episcopal.

Els bisbes són considerats successors directes dels apòstols i poden ordenar nous preveres i diaques.

Cal distingir:

• bisbe auxiliar: prelat sense jurisdicció pròpia, nomenat per ajudar en les seves funcions un altre bisbe;
• bisbe coadjutor: bisbe que té dret de succeir un bisbe diocesà quan aquest cessa per defunció o per decisió del papa;
• bisbe diocesà: bisbe superior d'una diòcesi.
• bisbe electe: bisbe que només en té el nomenament, però que encara no ha rebut l'ordenació episcopal;
• bisbe emèrit: bisbe que ja s'ha retirat del govern d'una diòcesi.

Ministre litúrgic que ha rebut l'ordenació sacerdotal i que pot administrar els sagraments i presidir la celebració eucarística.

Altres denominacions: capellà, sacerdot, mossèn.

Forma incorrecta: *presbíter.

Castellà: presbítero.

Ministre litúrgic ordenat pel bisbe que pot predicar i assistir a l'altar.

Un diaca no és un prevere. Per tant, no pot presidir la celebració eucarística ni confessar.

En general, els diaques són seminaristes en l'etapa final de la seva preparació per al sacerdoci, però també n'hi ha de permanents, que són cristians que han rebut l'orde del diaconat. Entre els diaques permanents n'hi ha de casats (que no poden accedir al sacerdoci, a diferència dels cèlibes).

Castellà: diácono.

Ministre litúrgic no ordenat que ha rebut la funció d'ajudar el prevere i el diaca en el servei de l'altar.

Altres denominacions: escolà. 

Castellà: acólito.

1. Ministre litúrgic no ordenat que ha rebut la funció de llegir les lectures litúrgiques, llevat de l'Evangeli. 2. Fidel que llegeix les lectures litúrgiques.

Castellà: lector.

2. INDUMENTÀRIA LITÚRGICA

3. COLORS LITÚRGICS

Usos tradicionals segons el calendari litúrgic:

4. OBJECTES LITÚRGICS

Safata de metall per rentar-s'hi les mans.

Per extensió, conjunt de gerra i safata que es fa servir per rentar-s'hi les mans.

Castellà: aguamanil.

Copa de metall on es consagra el vi quan es diu missa.

Castellà: cáliz.

Gerrets on es posa el vi i l'aigua, separadament, per a la celebració de l'eucaristia. 

Castellà: vinajeras.

Estri de forma estilitzada destinat a sostenir la candela o ciri. N'hi ha de més d'un braç.

Castellà: candelabro.

Candela de cera, preferentment d'abella, que es fa servir en el culte litúrgic.

La llum simbolitza la fe i en particular Jesucrist, que amb la seva persona i la seva doctrina il·lumina la vida del creient.

ciri pasqual: ciri de grans dimensions que es beneeix la nit de Pasqua.

Castellà: cirio.

1. Vel o tela amb què es cobreix el copó quan es guarda en el sagrari i quan es fa l'exposició de l'hòstia consagrada sense fer servir la custòdia. 2. El vel o tela que cobreix, en determinades circumstàncies, el sagrari.

Castellà: conopeo.

Vas sagrat destinat a contenir les hòsties consagrades, sobretot quan es guarden en el sagrari.

Sinònim: hostier.

Castellà: copón.

Peça de tela blanca que s'estén damunt l'altar per posar-hi el calze i l'hòstia.

De forma quadrada, se situa sobre l'altar a partir de l'ofertori per dipositar-hi el pa i el vi de l'eucaristia. El nom prové de "cos de Crist".

Castellà: corporal.

Monument, objecte artístic o figuració plàstica que representa la creu on va morir Jesús.

Creu grega: la que té els braços iguals.
Creu llatina: la que té el braç vertical més llarg que l'horitzontal.

Castellà: cruz.

Vas o gerro petit amb tapa on es guarda el crisma per a les uncions.

crisma: oli barrejat amb bàlsam consagrat pel bisbe el Dijous Sant. Es fa servir en alguns sagraments i en les litúrgies de dedicació d'esglésies i altars.

Castellà: crismera.

Peça d'orfebreria on s'exposa l'hòstia consagrada a la veneració pública.

Sinònim: ostensori.

Castellà: custodia, ostensorio.

Braseret amb tapadora foradada suspès amb cadenetes, al qual es pot donar un moviment de vaivé i que serveix per cremar-hi encens i encensar als actes litúrgics.

El fum que es desprèn simbolitza la pregària de l'assemblea cristiana que s'enlaira cap a Déu.

Sinònim: turíbul.

El ministre litúrgic que porta l'encenser en una cerimònia s'anomena turiferari.

Castellà: incensario, turíbulo.

Peça de lli o de cotó que es posa sobre l'altar.

Sinònim: tovalles.

Forma incorrecta: *mantel.

Castellà: mantel.

Llibre, generalment adornat, que conté els passatges evangèlics de les misses de l'any.

A la processó d'entrada de les misses solemnes és habitual que un diaca porti, alçat, l'evangeliari, que deixarà tancat sobre l'altar fins al moment de la proclamació de l'Evangeli. Llavors es portarà fins a l'ambó, on es faran les lectures.

Castellà: evangeliario.

Peça de tela, de fusta decorada, de metall, etc., col·locada davant una taula d'altar.

Sinònim: antependi.

Forma incorrecta: *antipendi.

Castellà: frontal, antipendio.

Tros prim de pa sense llevat que el sacerdot consagra i ofereix en la celebració de la missa.

En les cerimònies religioses les formes més habituals són sagrada forma, pa (de Crist), cos de Crist.

Castellà: hostia, sagrada forma.

Drap de seda (blanc o del color litúrgic del dia) que el sacerdot es posa a les espatlles i amb els extrems del qual agafa la custòdia, un reliquiari, etc., per presentar-los a la veneració dels fidels o portar-los en processó.

Castellà: humeral.

1. Llibre gran que durant la missa es té sobre l'altar, en què hi ha les oracions i les altres parts de la missa amb la indicació de les cerimònies.
 
2. Llibret per a ús dels fidels que conté els textos per a la celebració de la missa al llarg de l'any litúrgic. 

Castellà: misal.

Vas en forma de nau on es diposita l'encens en pols per fer cremar a l'encenser.

Castellà: naveta.

Tela blanca rectangular amb què es cobreix el calze durant la missa.

Castellà: palia.

Plat d'or, d'argent o de metall daurat on es posa l'hòstia durant la missa.

Castellà: patena.

Drap amb què s'eixuga el calze després de la comunió.

Castellà: purificador.

Estri litúrgic utilitzat per fer l'aspersió amb aigua beneita ("fer els asperges").

Està format per una esfera buida i foradada (on es recull l'aigua beneita que s'aspergirà) i un mànec. Antigament (i també ara en algunes celebracions) es feien servir les branques d'un arbust de fulles espesses i oloroses, anomenat hisop.

Fa conjunt amb una caldereta que conté l'aigua beneita.

Sinònim: asperges (els), hisop (l').

Castellà: aspersorio, hisopo.

5. MOBILIARI I ESPAIS LITÚRGICS

Taula on se celebra l'eucaristia.

Centre de la litúrgia eucarística i símbol de Crist.

Castellà: altar.

Lloc des d'on es proclamen les lectures a les celebracions litúrgiques.

Castellà: ambón.

Construcció en forma de dosser sostingut per quatre columnes o pilars, la funció del qual és cobrir un altar, una imatge o qualsevol objecte religiós.

Castellà: baldaquino.

Seient estret i llarg, generalment de fusta, on seuen els fidels a les esglésies. Sol dur un reclinatori o agenollador a la part posterior.

Castellà: banco.

Part de l'església on hi ha la pila baptismal.

Sovint està situat a l'entrada (dreta o esquerra) per significar que el baptisme és el sagrament pel qual la persona entra a formar part de la comunitat cristiana.

Antigament eren edificis separats de les esglésies, sovint de planta poligonal o circular, on s'administrava el baptisme per immersió.

Castellà: baptisterio.

Seu o seient, símbol de presidència i de magisteri.

Es parla de càtedra de sant Pere per referir-se a l'autoritat doctrinal del papa i de càtedra del bisbe per indicar el seu seient a la catedral, símbol d'autoritat.

Castellà: cátedra.

Seu del confessor per administrar el sagrament de la penitència.

Castellà: confesionario.

Part de l'església destinada a la comunitat religiosa que resa o canta l'ofici diví.

Castellà: coro.

Tauleta, prop de l'altar, per tenir-hi les canadelles i altres objectes litúrgics.

Castellà: credencia.

Instrument de vent que consta d'un gran nombre de tubs que sonen insuflant-hi l'aire mitjançant una manxa, o un mecanisme anàleg, i es toca per mitjà d'un o més teclats.

Forma incorrecta: *òrgan.

Castellà: órgano.

Recipient gran, generalment de pedra, situat al baptisteri i que conté l'aigua beneita per batejar.

Sinònim: pica baptismal.

Castellà: pila bautismal.

Pica, col·locada a l'entrada de l'església, que conté l'aigua beneita amb què els fidels se senyen.

Sinònims: pica d'aigua beneita, beneitera.

Castellà: pila de agua bendita.

Part de l'església al fons de la nau central, on hi ha l'altar major, més elevada que la resta i reservada als preveres durant les celebracions litúrgiques.

Castellà: presbiterio.

Petit moble, fet de manera artística i noble, on es guarden les hòsties consagrades.

Castellà: sagrario.

Dependència de l'església on els sacerdots es posen la indumentària litúrgica i on es custodien els ornaments i objectes que es fan servir en els actes de culte.

Forma incorrecta: *sacristia.

 Castellà: sacristía.

6. OBSERVACIONS

EN COMPTES DE

DIEM

assistents (o fidels)

És incorrecte fer servir pelegrins per designar genèricament tothom que assisteix a un acte religiós (més informació)