Vocabulari de la crisi climàtica

Acord internacional subscrit l'any 2015 a París per afrontar la crisi climàtica.

Amb majúscula.

Terme proposat per una part de la comunitat científica per definir el període geològic actual, caracteritzat per l'impacte de l'activitat humana en el sistema Terra.

Aquest impacte prové de l'abocament massiu de residus a l'atmosfera (escalfament global), als oceans (plàstics i d'altres) i als continents (degradació del sòl i desforestació). Entre les conseqüències més destacables hi ha la destrucció massiva d'ecosistemes i la pèrdua generalitzada de biodiversitat.

Que es deriva de l'activitat humana o que hi té relació.

Capa gasosa que envolta la Terra.

Conjunt de totes les formes de vida en un determinat ecosistema o a la Terra en general.

Part de la Terra en què es desenvolupen els éssers vius.

Conjunt de relacions de producció i obtenció d'aliments que s'estableix entre els diferents organismes d'un ecosistema.

Sinònim: cadena tròfica.

Variació global del clima de la Terra.

Des que es va formar, el planeta ha experimentat diversos canvis climàtics a causa de fenòmens naturals (variacions en l’òrbita de la Terra, impacte de meteorits, canvis en la circulació oceànica, etc.).

Des de la comunitat científica s'alerta que el canvi climàtic actual és conseqüència de l'activitat humana, sobretot per la crema massiva de combustibles fòssils, i es recomana distingir canvi climàtic (per fenòmens naturals) de crisi climàtica (per l'activitat humana).

Capa de l'estratosfera en què la concentració d'ozó és màxima.

Ens protegeix de les radiacions solars.

Combustible fòssil.

És una font d'energia no renovable.

Constituent més important del carbó i element bàsic de tota la matèria orgànica.

Carboni derivat d'una combustió incompleta o ineficient, principalment de combustibles fòssils.

Incrementa l'efecte hivernacle i contribueix a forçar l'escalfament global.

Símbol del metà.

Escrivim CH₄ (amb el 4 subíndex) o, directament, CH4: criteri.

Nom amb què també es coneix la Conferència Internacional d'Acció Climàtica o ICCA 2019 (de l'anglès International Conference on Climate Action) de Nova York (23 de setembre del 2019).

Amb majúscula.

Nom amb què també es coneix la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament de Rio de Janeiro (1992).

Amb majúscula.

Estudia el clima en una zona, és a dir, la repercussió dels fenòmens meteorològics en un indret determinat al llarg d'un període de temps.

Treballa amb dades recollides durant molts anys (com a mínim 30), de les quals extreu els valors mitjans, les oscil·lacions periòdiques i la freqüència o repetició dels fenòmens atmosfèrics.

No s'ha de confondre amb meteorologia.

Símbol del diòxid de carboni.

Escrivim CO₂ (amb el 2 subíndex) o, directament, CO2: criteri.

Gas d'efecte hivernacle, format a partir de la crema de combustibles fòssils. També es forma de manera natural, ja que els éssers humans i els animals inspirem oxigen i expirem diòxid de carboni, mentre que les plantes absorbeixen diòxid de carboni i alliberen oxigen.

Sinònim: anhídrid carbònic.

Unitat que permet determinar l'equivalència en CO₂ dels diferents tipus de gasos d'efecte hivernacle.

Tipus de combustible que s'origina sota terra, com el carbó, el petroli i el gas natural.

És una font d'energia no renovable.

Els combustibles fòssils contenen carboni i triguen milions d'anys a formar-se, a partir de restes orgàniques que van quedar atrapades i enterrades entre capes de roca. Quan els cremem per obtenir-ne energia, alliberen CO₂ a l'atmosfera.

Substància emesa a l'atmosfera i que causa contaminació, com ara alguns gasos i partícules en suspensió (PM). 

Tractat internacional adoptat a Nova York el 9 de maig del 1992 i ratificat a la Cimera de Rio.

Sigla: CMNUCC.

Anglès: United Nations Framework Convention on Climate Change (UNFCCC).

Sigla de Conferència de les Parts (de l'anglès Conference of Parties).

Òrgan superior del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.

Escrivim la xifra de cada edició enganxada a la sigla. Exemple: COP21.

Iniciativa promoguda per diversos mitjans de comunicació d'arreu del món per conscienciar la població sobre la crisi climàtica.

Terme que fem servir per destacar la gravetat de la inestabilitat climàtica actual, causada per l'activitat humana, i la necessitat de reaccionar-hi.

Diferent de canvi climàtic.

Procés de reducció del carboni, i en definitiva de la dependència de combustibles fòssils, per frenar l'escalfament global.

Es pot referir a les activitats humanes o als processos econòmics.

Desenvolupament econòmic i social que es duria a terme sense detriment del medi ni dels recursos naturals presents o futurs.

Acte il·lícit o arbitrari que es du a terme sabent que hi ha una probabilitat molt alta que causi danys greus de manera duradora o permanent al medi ambient.

Sistema natural format pels organismes vius i el medi físic on viuen i amb el qual mantenen una relació d'interdependència.

Procés pel qual alguns gasos presents a l'atmosfera (gasos d'efecte hivernacle) absorbeixen una part de l'energia solar i la tornen a irradiar, de manera que provoquen un augment global de la temperatura mitjana del planeta.

L'emissió de gasos d'efecte hivernacle derivada de l'activitat humana, com la crema massiva de combustibles fòssils, força l'efecte hivernacle i afecta l'equilibri tèrmic del planeta.

Element que absorbeix i elimina un contaminant atmosfèric.

Els oceans i els boscos, entre d'altres, són embornals de CO₂.

Anglès: sink.
Castellà: sumidero.

Terme que indica la necessitat que els poders públics actuïn d'una manera immediata, amb mesures urgents i excepcionals, com a resposta a la situació de crisi climàtica.

Cal fer-ne un ús apropiat i mesurat, equiparable als casos en què informem d'emergències sanitàries, de seguretat o humanitàries.

Absorció o captura de gasos d'efecte hivernacle de l'atmosfera.

Es pot fer amb sistemes naturals (reforestació massiva i recuperació de sòls degradats) o amb tecnologia.

Emissió de CO₂ per persona i any.

Energia que s'obté de fonts naturals limitades, com els combustibles fòssils.

Energia que s'obté de fonts naturals inesgotables o que es poden renovar, com la solar o l'eòlica, entre d'altres.

Augment gradual de la temperatura mitjana de la Terra.

D'acord amb coneixements científics sòlids (recollits als informes de l'IPCC, entre d'altres), l'escalfament global prové de l'impacte de les emissions de gasos d'efecte hivernacle que genera l'activitat humana.

Previsió del sistema climàtic futur, tenint en compte les diverses variables que hi intervenen.

Podem parlar d'escenaris moderats o extrems, segons les diferents anàlisis.

Cadascun dels gasos responsables de l'efecte hivernacle, especialment el diòxid de carboni (CO₂), el metà (CH₄) i l'òxid nitrós (N₂O).

El símbol internacional dels graus Celsius (o graus centígrads) és °C, que consisteix en un petit cercle seguit, sense espai, de la lletra C majúscula.

Deixem un espai entre la xifra i el símbol (exemple: 1,5 °C).

Hidrogen que s'obté a partir d'energies renovables.

Sigla amb què es coneix internacionalment el Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (de l'anglès Intergovernamental Panel on Climate Change).

Grup d'experts sobre canvi climàtic de les Naciones Unides.

S'apostrofa: l'IPCC.

Sigla d'índex de qualitat de l'aire.

Conjunt de principis que defensen que la lluita contra la crisi climàtica tingui un enfocament centrat en l'ésser humà, de tal manera que es protegeixin els drets de les persones i dels països més vulnerables.

Estudia el temps que fa, els fenòmens que tenen lloc a la baixa atmosfera (vent, pluja, neu, boira, temperatura, etc.) en un lloc i un temps concrets, amb l'objectiu principal de preveure'n l'evolució immediata, a curt termini.

No s'ha de confondre amb climatologia.

Intervenció humana per reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle o per potenciar-ne els embornals.

Sigla de contribucions determinades nacionalment (de l'anglès nationally determined contributions).

Compromisos climàtics de cada país.

Símbol de l'òxid nitrós (o monòxid de dinitrogen).

Escrivim N₂O (amb el 2 subíndex) o, directament, N2O: criteri.

Símbol del diòxid de nitrogen.

Escrivim NO₂ (amb el 2 subíndex) o, directament, NO2: criteri.

Sigla de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (de l'anglès National Oceanic and Atmospheric Administration).

Agència científica del Departament de Comerç dels Estats Units.

Símbol de l'ozó.

Escrivim O₃ (amb el 3 subíndex) o, directament, O3: criteri.

Sigla d'objectius de desenvolupament sostenible.

Iniciativa impulsada a la Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible de Rio de Janeiro (2012).

Es concreta en 17 objectius relacionats amb els reptes ambientals, econòmics i de justícia social del planeta.

Sigla de l'Organització Mundial de la Salut.

S'apostrofa: l'OMS.

Gas que té en cada molècula tres àtoms d'oxigen.

D'una banda, l'ozó es troba de manera natural a l'atmosfera i té la màxima concentració dins de l'estratosfera. És l'anomenada capa d'ozó, que ens protegeix de les radiacions solars.

D'altra banda, també trobem ozó a la troposfera, capa baixa de l'atmosfera, a prop de la superfície terrestre. Es tracta de l'ozó troposfèric, que actua com a contaminant atmosfèric.

Símbol: O₃

Sinònim de permagel.

Capa de sòl, incloent-hi el gel o la matèria orgànica que pot contenir, que es manté a una temperatura igual o inferior als 0°C durant un mínim de dos anys consecutius.

El permagel es desglaça de manera permanent a causa de l'escalfament global i provoca processos de realimentació climàtica.

Sinònim: permafrost.

Indicador de les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'un producte o d'una organització.

Anglès: carbon footprint.
Castellà: huella de carbono.

Símbol de partícules en suspensió (de l'anglès particulate matter).

Conjunt de partícules sòlides o líquides que podem trobar a l'aire (a la pols, al fum dels vehicles, etc.).

Les lletres PM seguides d'una xifra fan referència a totes les partícules d'una mida màxima determinada, com ara PM₁₀ (partícules gruixudes o de menys de 10 micres), PM_2,5 (partícules fines o de menys de 2,5 micres) i PM_0,1 (partícules ultrafines o de menys de 0,1 micra).

Símbol de parts per milió.

Unitat per mesurar les concentracions d'un element en l'aire.

Mesura per avaluar la tendència d'escalfament global i el marge disponible.

Es calcula fent el balanç entre les emissions d'origen humà (com la crema de combustibles fòssils) i la capacitat d'absorció dels sistemes terrestres (terres, oceans, boscos, etc.). Com que els sistemes naturals no poden absorbir tot el que s'emet, el CO₂ s'acumula a l'atmosfera i s'elimina a poc a poc, al llarg de centenars de milers d'anys.

Acord internacional subscrit l'any 1997 a Kyoto per afrontar la crisi climàtica.

Límit d'escalfament global establert com a llindar de seguretat per evitar el desbocament del sistema climàtic, independentment del que fem els éssers humans.

Un d'aquests punts d'inflexió és la temperatura d'escalfament global en relació amb el període preindustrial 1880-1900. En general s'havia considerat que els 2 ºC d'escalfament era un punt d'inflexió per al sistema climàtic planetari, però un informe de l'IPCC del 2018 situa implícitament aquest punt en 1,5 ºC.

Procés en què un canvi en comporta un altre, que amplifica l'efecte del resultat final.

Parlem de realimentació climàtica quan l'escalfament global desencadena altres canvis, que contribueixen encara més a augmentar la temperatura mitjana del planeta.

Un exemple de realimentació és el desglaç del permagel a Sibèria, Alaska, etc. Quan es desglaça la matèria orgànica congelada durant centenars o milers d'anys, es descompon i produeix metà, un gas amb uns efectes d'escalfament molt superiors al diòxid de carboni. És, per tant, un mecanisme que es realimenta.

Persona que es veu obligada a fugir del seu lloc d'origen a causa de desastres naturals.

Capacitat d'un ecosistema de resistir i recuperar l'estabilitat davant pertorbacions o interferències.

Setmana en què s'organitzen conferències, debats i activitats per conscienciar la població de la crisi climàtica.

Amb majúscula.

Símbol del diòxid de sofre.

Escrivim SO₂ (amb el 2 subíndex) o, directament, SO2: criteri.

Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació del medi.

Zona urbana en què s'estableixen restriccions de trànsit per reduir la contaminació atmosfèrica.

Sigla: ZBE.