Continguts: 46950

Vocabulari de la successió papal

anell del Pescador ("sigillum piscatoris")

Anell que fan servir els papes per autenticar personalment algunes de les seves cartes o documents.

Representa l'apòstol sant Pere assegut en una barca i tirant la xarxa a l'aigua.

Segons la tradició, s'ha de trencar immediatament després de la mort del pontífex.

Sinònims: anell papalanell de sant Pere.

 

àngelus

Cant litúrgic.

Oració que els cristians fan en record de l'anunciació de l'àngel a Maria. El nom prové de la primera frase de la pregària en la versió llatina: "Angelus Domini nuntiavit Mariae" ("L'àngel del Senyor va anunciar a Maria").

Cada diumenge, a les dotze del migdia, el papa sol dir l'àngelus des de la finestra del seu despatx, davant la plaça de Sant Pere del Vaticà.

 

"Annuntio vobis gaudium magnum: habemus papam"

Significa "Us anuncio una gran joia: tenim papa".

Fórmula amb què, des del balcó principal de la basílica de Sant Pere, el cardenal protodiaca anuncia al món qui és el nou papa (nom i cognoms de l'elegit i nom pontifici que ha triat).

 

arquebisbe

Bisbe preeminent pel fet de tenir una jurisdicció pròpia o per haver rebut una concessió honorífica de la Santa Seu (arquebisbe "ad personam").

Actualment a Catalunya hi ha dues províncies eclesiàstiques: la de Barcelona (bisbats de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa) i la de Tarragona (bisbats de Tarragona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Solsona i la Seu).

 

bisbe

Ministre eclesiàstic que ha rebut l'ordenació episcopal.

Generalment és el clergue superior d'una diòcesi (bisbe diocesà).

El conjunt dels bisbes, en comunió amb el papa, forma el col·legi episcopal.

Els bisbes són considerats successors directes dels apòstols i poden ordenar nous preveres i diaques.

Cal distingir:

  • bisbe auxiliar: prelat sense jurisdicció pròpia, nomenat per ajudar en les seves funcions un altre bisbe;
  • bisbe coadjutor: bisbe que té dret de succeir un bisbe diocesà quan aquest cessa per defunció o per decisió del papa;
  • bisbe diocesà: bisbe superior d'una diòcesi;
  • bisbe electe: bisbe que només en té el nomenament, però que encara no ha rebut l'ordenació episcopal;
  • bisbe emèrit: bisbe que ja s'ha retirat del govern d'una diòcesi.

 

Capella Sixtina

Edificació de planta rectangular que forma part del conjunt d'edificis del Vaticà.

Lloc on se celebren els conclaves.

 

cardenal

Membre de l'Església catòlica designat pel papa amb una doble funció: assistir-lo en el govern de l'Església i formar part del conclave per elegir el nou papa.

És el títol honorífic més alt que pot concedir el papa.

El conjunt dels cardenals forma el col·legi cardenalici.

Altres denominacions: purpurat, príncep de l'Església.

 

cardenal camarlenc

Cardenal que s'encarrega d'administrar els béns de la cúria romana quan la Santa Seu queda vacant.

 

cardenal protodiaca

Cardenal que, entre altres funcions, s'encarrega d'anunciar públicament el nom del nou papa.

 

Castel Gandolfo

Localitat de la província de Roma, a la regió del Laci.

Residència papal d'estiu.

Forma incorrecta: Gastelgandolfo.

 

col·legi cardenalici

Sinònim: sacre col·legi.

Conjunt dels cardenals.

El degà del col·legi cardenalici presideix el conclave, tret que sigui massa gran per ser elector.

 

col·legi episcopal

Conjunt dels bisbes.

 

conclave

Assemblea dels cardenals reunits per elegir papa.

Paraula masculina (el conclave) i d'accentuació plana (no *cónclave).

Sinònim: conclau (paraula aguda).

El nou papa ha de ser elegit per una majoria de dos terços dels cardenals electors.

Els detalls del conclave estan regulats al text "Universi dominici gregis".

 

congregacions

Reunions dels cardenals (generals i particulars), preparatòries del conclave, en què es debat sobre qüestions administratives i sobre les necessitats de l'Església.

 

consistori cardenalici

Consell que celebra el papa amb els cardenals (pot ser ordinari o extraordinari).

 

cúria romana

Organisme al servei del papa per regir l'Església catòlica.

 

diaca

Ministre eclesiàstic ordenat pel bisbe que pot predicar i assistir a l'altar.

Un diaca no és un prevere. Per tant, no pot presidir la celebració eucarística ni confessar.

En general, els diaques són seminaristes en l'etapa final de la seva preparació per al sacerdoci, però també n'hi ha de permanents, que són cristians que han rebut l'orde del diaconat. Entre els diaques permanents n'hi ha de casats (que no poden accedir al sacerdoci, a diferència dels cèlibes).

Castellà: diácono.

 

dicasteri

Nom amb què també són coneguts els organismes (congregacions, tribunals i oficis) de la cúria romana.

 

electors

Cardenals amb dret a vot en el conclave.

Tenen dret a vot tots els cardenals menors de 80 anys.

 

elegir

El papa és elegit pel conclave (no consagrat ni ordenat).

Si l'elegit accepta el pontificat (ha de contestar la pregunta: "Acceptasne electionem de te canonice factam in summum pontificem?"), passa a ser nou papa en aquell mateix moment.

A continuació accedeix a la sagristia de la Capella Sixtina, coneguda com la Sala de les Llàgrimes, i es vesteix amb la indumentària papal. Després, surt al balcó de la basílica de Sant Pere i dona la benedicció "urbi et orbi".

 

"Eligo in summum pontificem"

Significa "Elegeixo com a summe pontífex".

Frase inscrita en la part superior de les paperetes de vot per elegir el nou papa.

Pel que fa al nom dels candidats, es recomana que els electors l'escriguin en la papereta amb una cal·ligrafia diferent de la seva habitual.

Les paperetes es dipositen en una patena abans d'introduir-les en una urna situada sobre l'altar. Abans d'aquest pas es pronuncia un jurament.

Els electors tenen prohibit revelar a ningú notícies sobre les votacions, ni abans, ni durant, ni després de l'elecció del nou papa. Després de cada elecció es cremen les paperetes.

 

encíclica

Carta solemne del papa adreçada a tots els fidels sobre un punt de doctrina o de comportament.

 

escrutadors

Encarregats de comptar els vots per a l'elecció del papa.

El nombre de votants i el nombre de paperetes han de coincidir. Si no coincideixen, es cremen i cal fer una altra votació. 

Sinònim: relators.

 

"Extra omnes!"

Significa "A fora tothom!".

Frase que pronuncia el mestre de cerimònies i que s'adreça a les persones que no es poden quedar a les votacions. Tot seguit tanca les portes de la Capella Sixtina amb clau. Comença el conclave.

 

fumata

Hi ha dues estufes, una per cremar les paperetes i una altra per produir el fum que sortirà de la xemeneia de la Capella Sixtina i que serveix per informar els fidels dels resultats de les votacions per elegir papa.

La fumata negra indica que no s'ha obtingut la majoria necessària i que cal tornar a votar.

La fumata blanca, que va seguida del repic de campanes de la basílica, indica que ja hi ha un nou papa.

 

Guàrdia Suïssa

Cos de seguretat que vetlla per la seguretat del papa i, durant el període de seu vacant, dels cardenals que han d'elegir-ne el successor.

Amb majúscula quan ens referim al nom del cos (la Guàrdia Suïssa) i amb minúscula si es tracta dels seus membres (un guàrdia suís, quatre guàrdies suïssos, etc.).

 

"infirmarii"

Els cardenals "infirmarii" (singular: "infirmarius") recullen els vots dels cardenals malalts amb dret a vot presents al Vaticà.

 

L'Osservatore Romano

Diari oficial del Vaticà.

Sense marca tipogràfica (ni cometes ni cursiva).

 

Mater Ecclesiae

Monestir del Vaticà.

 

ministeri petrí

Ministeri del bisbe de Roma, successor de sant Pere.

Equivalent de papat.

 

missa d'inici de pontificat

També coneguda com a missa d'entronització (evitem missa de coronació, denominació antiga).

El nou papa rep la imposició del pal·li i de l'anell del Pescador.

 

missa "Pro eligendo romano pontifice"

Marca l'obertura del conclave.

Se celebra a la basílica de Sant Pere el mateix matí que comença la reunió. Després els cardenals es dirigeixen a la Capella Sixtina, on començaran les votacions.

 

motu proprio

Document legislatiu promulgat pel papa per iniciativa pròpia.

Formes incorrectes: *motu propi, *motu propio.

 

nom pontifici

Nom que tria el cardenal electe per ser papa.

Per exemple, Joseph Ratzinger va triar el nom pontifici Benet XVI.

 

novendials

Període de nou dies de dol posteriors a la mort d'un papa.

Paraula masculina: els novendials.

 

nunci

Ambaixador, representant diplomàtic, del papa en un país.

 

nunciatura

Seu diplomàtica del Vaticà en un país.

Edifici on viu el nunci d'un país.

 

papa

Bisbe de Roma, cap de l'Església catòlica i cap de l'estat del Vaticà.

És considerat successor directe de l'apòstol Pere i té plena jurisdicció sobre tota l'Església catòlica.

Altres denominacions: bisbe de Roma, pontífex, summe pontífex, successor de Pere, sa santedat, sant pare.

 

papa emèrit

Papa que ha renunciat al càrrec.

Conserva el nom pontifici i la consideració de sa santedat.

També podem referir-nos-hi amb fórmules com ara el pontífex emèrit o l'antic papa.

La forma expapa es considera més informal.

 

papables

Es diu dels cardenals amb més possibilitats de ser papa.

 

papamòbil

Vehicle blindat que fa servir el papa per recórrer els carrers dels llocs que visita.

 

papat

1. Temps que dura el govern d'un papa. Pontificat.

2. Dignitat de papa.

 

porpra cardenalícia

1. Vestit dels cardenals.

2. Dignitat de cardenal (en al·lusió al color del vestit).

 

prevere

Ministre eclesiàstic que ha rebut l'ordenació sacerdotal i que pot administrar els sagraments i presidir la celebració eucarística.

Altres denominacions: capellà, sacerdot.

Forma incorrecta: *presbíter.

Castellà: presbítero.

 

protonotari apostòlic

Notari papal.

 

purpurat

Sinònim de cardenal.

Amb aquest sentit és incorrecte l'ús de porprat.

 

purpurat in pectore

Cardenal nomenat en secret pel papa (que se'n reserva la proclamació).

 

renúncia

Quan ens referim a càrrecs religiosos, diem renúncia i evitem dimissió.

 

residència de Santa Marta (Domus Sanctae Marthae)

Residència dels cardenals durant el conclave.

La va fer construir Joan Pau II dins la Ciutat del Vaticà.

 

reunió de prelats

Després de la missa i abans del conclave.

S'hi elegeixen tres escrutadors (encarregats de comptar els vots), tres revisors (verifiquen el recompte) i tres "infirmarii" (recullen els vots dels cardenals malalts).

 

revisors

Encarregats de revisar el recompte de vots per elegir papa.

 

Sala de les Llàgrimes

Sagristia de la Capella Sixtina.

Lloc on el nou papa, tot just després de ser elegit, es vesteix amb la indumentària corresponent, abans de sortir al balcó de la basílica de Sant Pere i donar la benedicció "urbi et orbi".

 

seu vacant

Període entre la mort o renúncia formal d'un papa i l'elecció del successor.

 

sínode episcopal

Consell permanent representatiu del conjunt dels bisbes catòlics creat després del Concili Vaticà II per informar i assessorar el papa.

 

"Universi dominici gregis"

Constitució promulgada per Joan Pau II el 22-2-1996 per actualitzar alguns aspectes de l'elecció papal.

 

"urbi et orbi"

Significa "a la ciutat (Roma) i al món".

Benedicció que adreça el papa des del balcó de la basílica de Sant Pere no solament als ciutadans de Roma, sinó a tot el món catòlic.

En un sentit general significa "a tot el món, a tothom".

Forma incorrecta: *urbi et orbe.

 

"Veni creator Spiritus"

Himne dedicat a l'Esperit Sant que entonen els cardenals a la missa "Pro eligendo romano pontifice".

 

Continguts: 46950
ésAdir