Vocabulari de la successió papal

Anell que fan servir els papes per autenticar personalment algunes de les seves cartes o documents.

Representa l'apòstol sant Pere assegut en una barca i tirant la xarxa a l'aigua.

Segons la tradició, s'ha de trencar immediatament després de la mort del pontífex.

Sinònims: anell papal, anell de sant Pere.

Oració catòlica en memòria de l'anunciació de l'àngel a Maria. El nom prové de la primera frase de la pregària en la versió llatina: "Angelus Domini nuntiavit Mariae" ("L'àngel del Senyor va anunciar a Maria").

Cada diumenge, a les dotze del migdia, el papa sol dir l'àngelus des de la finestra del seu despatx, davant la plaça de Sant Pere del Vaticà.

Significa "Us anuncio una gran joia: tenim papa".

Fórmula amb què, des del balcó principal de la basílica de Sant Pere, el cardenal protodiaca anuncia al món qui és el nou papa (nom i cognoms de l'elegit i nom pontifici que ha triat).

Bisbe preeminent pel fet de tenir una jurisdicció pròpia o per haver rebut una concessió honorífica de la Santa Seu (arquebisbe "ad personam").

Actualment a Catalunya hi ha dues províncies eclesiàstiques: la de Barcelona (bisbats de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa) i la de Tarragona (bisbats de Tarragona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Solsona i la Seu).

Ministre eclesiàstic que ha rebut l'ordenació episcopal.

Generalment és el clergue superior d'una diòcesi (bisbe diocesà).

El conjunt dels bisbes, en comunió amb el papa, forma el col·legi episcopal.

Els bisbes són considerats successors directes dels apòstols i poden ordenar nous preveres i diaques.

Cal distingir:

• bisbe auxiliar: prelat sense jurisdicció pròpia, nomenat per ajudar en les seves funcions un altre bisbe;
• bisbe coadjutor: bisbe que té dret de succeir un bisbe diocesà quan aquest cessa per defunció o per decisió del papa;
• bisbe diocesà: bisbe superior d'una diòcesi;
• bisbe electe: bisbe que només en té el nomenament, però que encara no ha rebut l'ordenació episcopal;
• bisbe emèrit: bisbe que ja s'ha retirat del govern d'una diòcesi.

Plataforma elevada situada en un lloc públic per a un acte solemne, com ara un funeral.

Anglès: catafalque.
Castellà: catafalco.

Institució del Vaticà encarregada de l'administració financera.

Capella del Vaticà.

El nom prové de Sixt IV, el papa que va encarregar construir-la.

Lloc on se celebren els conclaves.

Membre de l'Església catòlica designat pel papa amb una doble funció: assistir-lo en el govern de l'Església i formar part del conclave per elegir el nou papa.

És el títol honorífic més alt que pot concedir el papa.

El conjunt dels cardenals forma el col·legi cardenalici.

Altres denominacions: purpurat, príncep de l'Església.

Cardenal que presideix la Cambra Apostòlica i que s'encarrega d'administrar els béns de la cúria romana quan la Santa Seu queda vacant.

Cardenal que, entre altres funcions, s'encarrega d'anunciar públicament el nom del nou papa.

Residència dels cardenals durant el conclave.

La va fer construir Joan Pau II a dins de la Ciutat del Vaticà.

Allotjament habitual del papa Francesc.

Localitat de la província de Roma, a la regió del Laci.

Residència papal d'estiu.

Conjunt dels cardenals.

El degà del col·legi cardenalici presideix el conclave, tret que sigui massa gran per ser elector.

Sinònim: sacre col·legi.

Conjunt dels bisbes.

1. Assemblea dels cardenals reunits per elegir papa.

2. Recinte tancat on els cardenals es reuneixen per elegir papa.

El terme conclave fa referència a la manera com es fa l'elecció del papa: en un lloc tancat, "cum clavis" (amb clau).

Paraula masculina (el conclave) i d'accentuació plana (no *cónclave).

El nou papa ha de ser elegit per una majoria de dos terços dels cardenals electors.

Els detalls del conclave estan regulats al text "Universi dominici gregis".

Forma secundària: conclau.

Reunions dels cardenals (generals i particulars), preparatòries del conclave, en què es debat sobre qüestions administratives i sobre les necessitats de l'Església.

Consell que celebra el papa amb els cardenals.

Pot ser ordinari o extraordinari.

Organisme al servei del papa per regir l'Església catòlica.

Ministre eclesiàstic ordenat pel bisbe que pot predicar i assistir a l'altar.

Un diaca no és un prevere. Per tant, no pot presidir la celebració eucarística ni confessar.

En general, els diaques són seminaristes en l'etapa final de la preparació per al sacerdoci, però també n'hi ha de permanents, que són cristians que han rebut l'orde del diaconat. Entre els diaques permanents n'hi ha de casats (que no poden accedir al sacerdoci, a diferència dels cèlibes).

Castellà: diácono.

Nom amb què també són coneguts els organismes (congregacions, tribunals i oficis) de la cúria romana.

Cardenals amb dret a vot en el conclave.

Tenen dret a vot tots els cardenals menors de 80 anys.

El papa és elegit pel conclave (no consagrat ni ordenat).

L'elegit ha de contestar la pregunta "Acceptasne electionem de te canonice factam in summum pontificem?" . Si contesta afirmativament, passa a ser papa en aquell mateix moment.

A continuació accedeix a la sagristia de la Capella Sixtina, coneguda com la Sala de les Llàgrimes, i es vesteix amb la indumentària papal. Després surt al balcó de la basílica de Sant Pere i dona la benedicció "urbi et orbi".

Significa "Elegeixo com a summe pontífex".

Frase inscrita en la part superior de les paperetes de vot per elegir el nou papa.

Pel que fa al nom dels candidats, es recomana que els electors l'escriguin en la papereta amb una cal·ligrafia diferent de la seva habitual.

Les paperetes es dipositen en una patena abans d'introduir-les en una urna situada sobre l'altar. Abans d'aquest pas es pronuncia un jurament.

Els electors tenen prohibit revelar res a ningú sobre les votacions, ni abans, ni durant, ni després de l'elecció del nou papa. Després de cada elecció es cremen les paperetes.

Carta solemne del papa adreçada a tots els fidels sobre un punt de doctrina o de comportament.

Encarregats de comptar els vots emesos per elegir el papa.

El nombre de votants i el nombre de paperetes han de coincidir. Si no coincideixen, es cremen i cal fer una altra votació. 

Sinònim: relators.

Significa "Tothom fora!".

Frase que pronuncia el mestre de cerimònies i que s'adreça a tothom que no es pot quedar a les votacions. Tot seguit tanca les portes de la Capella Sixtina amb clau. Comença el conclave.

Hi ha dues estufes, una per cremar les paperetes i una altra per provocar el fum que sortirà per la xemeneia de la Capella Sixtina i que servirà per informar els fidels dels resultats de les votacions per elegir papa.

La fumata negra indica que no s'ha obtingut la majoria necessària i que cal tornar a votar.

La fumata blanca, que va seguida del repic de campanes de la basílica, indica que ja hi ha un nou papa.

Cos de seguretat que vetlla per la seguretat del papa i, durant el període de seu vacant, dels cardenals que n'han d'elegir el successor.

Amb majúscula quan ens referim al cos (la Guàrdia Suïssa) i amb minúscula si es tracta dels seus membres (un guàrdia suís, quatre guàrdies suïssos, etc.).

Els cardenals "infirmarii" (singular: "infirmarius") recullen els vots dels cardenals malalts amb dret a vot presents al Vaticà.

Diari oficial del Vaticà.

Sense marca tipogràfica (ni cometes ni cursiva).

Monestir del Vaticà.

Ministeri del bisbe de Roma, successor de sant Pere.

Equivalent de papat.

També coneguda com a missa d'entronització (evitem la denominació antiga missa de coronació).

El nou papa rep la imposició del pal·li i de l'anell del Pescador.

Celebració litúrgica en què es prega per l'ànima del difunt.

Sinònim: missa funerària.

Marca l'obertura del conclave.

Se celebra a la basílica de Sant Pere el mateix matí que comença la reunió. Després els cardenals van a la Capella Sixtina, on començaran les votacions.

Document legislatiu promulgat pel papa per iniciativa pròpia.

Formes incorrectes: *motu propi, *motu propio.

Nom que tria el cardenal electe per ser papa.

Per exemple, Francesc és el nom pontifici de Jorge Mario Bergoglio.

Joseph Ratzinger va triar Benet XVI com a nom pontifici.

Període de nou dies de dol posteriors a la mort d'un papa.

Paraula masculina: els novendials.

Ambaixador, representant diplomàtic, del papa en un país.

Seu diplomàtica del Vaticà en un país.

Edifici on viu el nunci.

Llibre litúrgic que regula i detalla les cerimònies funeràries d'un papa.

Residència oficial del papa al Vaticà.

Sinònim: Palau Vaticà.

Italià: Palazzo Apostolico.

Bisbe de Roma, cap de l'Església catòlica i cap de l'estat del Vaticà.

És considerat successor directe de l'apòstol Pere i té plena jurisdicció sobre tota l'Església catòlica.

Altres denominacions: bisbe de Roma, pontífex, summe pontífex, successor de Pere, sa santedat, sant pare.

Últims papes (de més antic a més recent): Climent XI, Innocenci XIII, Benet XIII, Climent XII, Benet XIV, Climent XIII, Climent XIV, Pius VI, Pius VII, Lleó XII, Pius VIII, Gregori XVI, Pius IX, Lleó XIII, Pius X, Benet XV, Pius XI, Pius XII, Joan XXIII, Pau VI, Joan Pau I, Joan Pau II, Benet XVI, Francesc.

Papa que ha renunciat al pontificat.

Conserva el nom pontifici i la consideració de sa santedat.

També podem referir-nos-hi amb fórmules com ara el pontífex emèrit o l'antic papa.

La forma expapa es considera informal.

Es diu dels cardenals amb més possibilitats de ser papa.

Vehicle blindat que fa servir el papa per recórrer els carrers dels llocs que visita.

1. Temps que dura el govern d'un papa. Pontificat.

2. Dignitat de papa.

1. Vestit dels cardenals.

2. Dignitat de cardenal (en al·lusió al color del vestit).

Ministre eclesiàstic que ha rebut l'ordenació sacerdotal i que pot administrar els sagraments i presidir la celebració eucarística.

Altres denominacions: capellà, sacerdot.

Forma incorrecta: *presbíter.

Castellà: presbítero.

Notari papal.

Sinònim de cardenal.

Amb aquest sentit és incorrecte l'ús de porprat.

Cardenal nomenat en secret pel papa (que se'n reserva la proclamació).

Quan ens referim al papa, optem preferentment per renúncia davant dimissió.

Després de la missa i abans del conclave.

S'hi elegeixen tres escrutadors (encarregats de comptar els vots), tres revisors (verifiquen el recompte) i tres "infirmarii" (recullen els vots dels cardenals malalts).

Encarregats de revisar el recompte de vots per elegir papa.

Llatinisme.

Document oficial del Vaticà que resumeix els actes més importants de la vida i obra d'un papa i que es diposita dins el fèretre.

Paraula esdrúixola: /rɔ́ʒito/.

Sagristia de la Capella Sixtina.

Lloc on el papa, tot just després de ser elegit, es vesteix amb la indumentària corresponent abans de sortir al balcó de la basílica de Sant Pere i donar la benedicció "urbi et orbi".

Basílica de Roma.

Lloc de sepultura del papa Francesc, en un nínxol de la nau lateral, entre la capella Paulina i la capella Sforza, amb la inscripció del nom pontifici en llatí: Franciscus.

Italià: Santa Maria Maggiore.

Membre del cos protocol·lari del Vaticà.

Antigament els sediaris portaven a coll la cadira gestatòria en què es desplaçava el papa.

Actualment, entre altres funcions, s'encarreguen de traslladar el fèretre del papa durant les cerimònies fúnebres.

Període entre la mort o renúncia formal d'un papa i l'elecció del successor.

Consell permanent representatiu del conjunt dels bisbes catòlics.

Creat després del Concili Vaticà II per informar i assessorar el papa.

Constitució promulgada per Joan Pau II el 22-2-1996 per actualitzar alguns aspectes de l'elecció papal.

Significa "a la ciutat (Roma) i al món".

Benedicció que adreça el papa des del balcó de la basílica de Sant Pere no solament als ciutadans de Roma, sinó a tot el món catòlic.

En un sentit general significa "a tot el món, a tothom".

Forma incorrecta: *urbi et orbe.

Himne, dedicat a l'Esperit Sant, que entonen els cardenals a la missa "Pro eligendo romano pontifice".