1. En els parlars orientals del català, el que àton (escrit sense accent) es pronuncia amb vocal neutra, no amb e oberta o tancada ni amb a.
Fes el que vulguis Diu que vindrà tard Que vindrà tard? El que passa és que vindrà tard Que tard! Que bonic! Que maco! Que fort! Que guapa! Que gran! Que simpàtic! Que flipant!
2. En canvi, el què tònic (escrit amb accent obert) es pronuncia amb e oberta, no amb e tancada ni amb vocal neutra.
Què passa? Vindrà tard? No sé què passa, però vindrà tard De què t'estranyes? Sempre ve tard L'excusa amb què es justifica és ridícula
