Xinès

Per a informacions més detallades, recomanem consultar la Guia d'estil per al tractament de mots xinesos en català i la Proposta de transcripció del xinès al català.

1. Grafia

La República Popular de la Xina va establir oficialment l'any 1996 un únic sistema de transcripció gràfica de la seva llengua a l'alfabet llatí. Als nostres mitjans reproduïm aquest sistema, anomenat pinyin, que unifica i substitueix altres sistemes anteriors de romanització dels noms xinesos (com ara el Wade-Giles). El pinyin és també l'únic sistema acceptat com a estàndard internacional per l'Organització Internacional per a la Normalització gràcies a la norma ISO 7098.

El pinyin vol reflectir la pronúncia corresponent al mandarí o llengua estàndard (putonghua: llengua/parla comuna). Aquest sistema de transcripció té l'avantatge que s'ha estès internacionalment (avui és la forma més habitual de transcriure els noms xinesos), però alhora implica, per als parlants de llengües escrites amb l'alfabet llatí, algunes dificultats de lectura.

2. Pronunciació

2.1. Vocalisme

Orientació general: de manera simplificada, optem per adaptar i pronunciar les vocals a la catalana, sense fer-hi neutralitzacions.

Excepcions:

• a dels grups ian, juan, quan, xuan i yuan: pronunciem [ɛ]
• o dels grups ao, iao i ong: pronunciem generalment u. Ex.: Guangdong [kwaŋtúŋ]
• grup ui: pronunciem [wéj]. Ex.: Anhui [anhwéj]
• ü: pronunciem [u]

2.2. Consonantisme

Hi apliquem aquests criteris d'adaptació:

• h: pronunciem hac aspirada. Ex.: Hefei [heféj]
• s: pronunciem essa sorda [s]. Ex.: Sichuan [siʧwán]
• c, z: pronunciem [ts]. Ex.: Cao [tsáw] , Zemin [tsemín]
  
• zh, j: pronunciem [ʤ]. Ex.: Zhenjiang [ʤenʤjáŋ]
• sh, x: pronunciem [ʃ]. Ex.: Shantou [ʃantów ]
• ch, q: pronunciem [ʧ]. Ex.: Changchun [ʧaŋʧún] , Qinghai [ʧiŋháj]
• p, b: pronunciem [p]. Ex.: Baotou [pawtów]
• t, d: pronunciem [t]. Ex.: Dalian [talján]
• k, g: pronunciem [k]. Ex.: Gansu [kansú]

3. Noms propis

Sempre que un nom propi xinès té una forma tradicional consolidada en català, la fem servir; si no en té, optem per reproduir-lo d'acord amb la forma més estesa internacionalment (que en general seguirà el sistema pinyin, excepte casos especials).

Així, fem servir les formes Canton, Manxúria, Mongòlia, Pequín i Tibet, per exemple, ja que són formes consolidades en la nostra llengua.

Apliquem el mateix criteri amb els antropònims. Així, per exemple, escrivim Confuci (forma tradicional en català) i Chiang Kai-shek (forma d'ús internacional, ja que en el cas de noms de persones procedents de Hong Kong i Taiwan cal adoptar la forma gràfica usada en aquests territoris, on apliquen sistemes de transcripció diferents del pinyin).

Cal recordar que el primer element dels antropònims és el cognom. Per tant, si en algun moment cal abreujar Deng Xiaoping, per exemple, podem fer servir només Deng (però no pas Xiaoping). De tota manera, alguns xinesos establerts a Occident o que hi tenen un vincle important varien l'ordre cognom+nom i l'adapten a la nostra tradició, una pràctica que reproduïm d'acord amb la voluntat del mateix interessat.

Generalment, en la transcripció en pinyin de noms xinesos no es fan servir guionets (exemple: Hu Jintao), tret de Taiwan i Hong Kong, on s'utilitzen altres sistemes de transcripció (exemple: Lee Teng-hui).

Altres llengües