 Portuguès1. Vocalisme 1.1. A diferència del català, un accent agut (´) sobre la e o sobre la o indica que són vocals obertes (no pas tancades): António, José. 1.2. La diftongació és com en català. Ex.: Luís. 1.3. Les paraules esdrúixoles s'accentuen totes. Ex.: Aurélio, Mário, Romário. 1.4. La o en posició àtona generalment sona u. Ex.: Francisco, Figo, José. 1.5. La a àtona també es neutralitza. Ex.: Sintra. 1.6. En general llegim les e àtones adaptades, d'acord amb la grafia (malgrat que en l'original algunes sonin i). Ex.: Alves. 1.7. La titlla serveix per indicar els diftongs nasals. Ex.: Camões, João. En textos periodístics escrits se'n sol prescindir (més informació). 2. Consonantisme 2.1. La c + e, i i la z sonen igual que en català. Ex.: Horácio, Mazinho. 2.2. La g i la j també sonen com en català. Ex.: Gilberto, José. 2.3. El dígraf lh equival a ll. Ex.: Ramalho. 2.4. El dígraf nh equival a ny. Ex.: Cunhal. 2.5. El dígraf ch equival a xeix. Ex.: Cachoeira. 2.6. En general llegim les esses adaptades, d'acord amb la grafia (malgrat que en l'original algunes sonin xeix). Ex.: Soares. |
