Continguts: 47541

Portuguès

Orientacions d'adaptació fonètica en un context català:

1. Vocalisme

1.1. A diferència del català, un accent agut (´) sobre la e o sobre la o indica que són vocals obertes (no pas tancades): António, José.

1.2. La diftongació és com en català. Ex.: Luís.

1.3. Les paraules esdrúixoles s'accentuen totes. Ex.: Aurélio, Mário, Romário.

1.4. La o en posició àtona generalment sona u. Ex.: Francisco, Figo, Jo.

1.5. La a àtona també es neutralitza. Ex.: Sintra.

1.6. Adaptem les e àtones a [e], d'acord amb la grafia, tot i que en la pronúncia local algunes puguin sonar [i]. Ex.: Jorge, Alves, Gomes.

1.7. La titlla serveix per indicar els diftongs nasals. Ex.: Camões, João. En textos periodístics escrits se'n sol prescindir (més informació).

2. Consonantisme 

2.1. La c + e, i i la z sonen igual que en català. Ex.: Horácio, Mazinho.

2.2. La g i la j també sonen com en català. Ex.: Gilberto, Jorge, Jo.

2.3. El dígraf lh equival a ll. Ex.: Ramalho.

2.4. El dígraf nh equival a ny. Ex.: Cunhal.

2.5. El dígraf ch equival a xeix. Ex.: Cachoeira.

2.6. Adaptem les esses i les llegim com en català, tot i que en la pronúncia local, segons la posició, algunes puguin sonar fricatives. Ex.: Soares.

Altres llengües

Continguts: 47541
ésAdir