Per a la transcripció de noms propis i termes japonesos seguim el sistema de romanització Hepburn, àmpliament acceptat i utilitzat en l'àmbit internacional.
El sistema Hepburn estableix unes equivalències fixes, senzilles i intuïtives entre les síl·labes japoneses i el nostre alfabet. A l'hora de llegir el japonès transcrit amb aquest sistema, els parlants catalans hem de tenir presents les equivalències següents:
2. Pronunciació
2.1. Vocalisme
Les cinc vocals japoneses es poden llegir com en català, però sense obertures ni neutralitzacions.
2.2. Consonantisme
ch = tx catalana, [ʧ].
g = és sempre velar (com a la paraula gat del català), també davant e, i.
h = hac aspirada, com la h anglesa, [h]. Respectarem, però, la pronúncia sense aspirar en els casos en què està arrelada en la parla comuna (algunes marques comercials populars -com ara Honda-, topònims molt coneguts -Hiroshima-, noms d'emperadors -Hirohito-, etc.).
