Francès

En aquest esquema no es pretén reflectir tota la fonètica del francès, ni tan sols la que caldria per llegir en veu alta un text seguit.

S'hi recullen les dades imprescindibles per dir noms propis francesos dins un context de locució en català. Així, es prescindeix de les nasalitzacions, d'algunes distincions vocàliques subtils i del caràcter gutural de la r.

Això no implica que si algun locutor té prou coneixements de francès no pugui aplicar-los a la pronúncia dels noms francesos que hagi de dir; sempre, però, que no en resulti una locució massa afectada tenint en compte el context.

Consulteu les condicions generals de la pronunciació dels noms propis no catalans a la ràdio i la televisió.

1. Vocalisme   
   • L'accent sempre recau en l'última síl·laba pronunciada.
     Són mudes sempre les terminacions -e, -es dels polisíl·labs i -ent quan és terminació verbal. Ex. porte (pòrt), parles (párl), parlent (párl). Però: clément, adj. (clemán), récemment, adv. (resemán).
   • u es pronuncia entre la u i la i. En posició final seguida de -n o -m sona semblant a la vocal neutra, nasalitzada: un (∂n), tribun (trib∂n), parfum (parf∂n).
   • ai equival a è. Ex.: faire (fèr); Alain (Alèn). Però:
     • ail equival a ay. Ex.: travail (traváy).
     • aill + vocal equival a ay. Ex.: maillot (mayó).
   • ei equival a è. Ex.: reine (rèn). Però:
     • eil equival a ey. Ex.: soleil (solèy).
     • eill + vocal equival a ey. Ex.: veiller (veyé).
   • œ equival a e fosca. Ex.: œcuménique (ecümeníc). 
   • œu equival a e fosca. Ex.: œuf (éf).
   • eu equival a e fosca. Ex.: neuf (néf).
   • eau equival a ó. Ex.: Fontainebleau (Fontenbló).
   • au equival a ó. Ex.: Flaubert (Flobèr).
   • ou equival a u. Ex.: Louis (Luí).
   • oi equival a wa. Ex.: François (Franswá).
   • oy equival a way. Ex.: royal (rwayál).
2. Consonantisme    
   • Les consonants finals solen ser mudes, però es pronuncien aquestes: c, f, l, n, r (tret de la terminació -er, en què la r és muda).
   • ti equival a s sorda en les terminacions -tion i -tie i en alguna paraula aïllada, com patience (pasiáns). Ex.: liquidation (liquidasión), démocratie (demokrasí). En general, són paraules que en català porten una c en el lloc d'aquesta t.
   • gn equival a ny. Ex.: signal (sinyál).
   • ph equival a f. Ex.: Philippe (Filíp).
   • ch equival a xeix. Ex.: marché (marxé). Però:
     • En paraules d'origen grec pot sonar k. Ex.: technique (tekník), chlore (klór).

Altres llengües