Basc

1. Pronunciació

1.1. Vocalisme

Les vocals, sense neutralitzacions ni obertures (e i o tancades).
La intensitat articulatòria acostuma a caure sobre la segona i la quarta síl·labes. Ex.: Mendigorria, Urrotz.

1.2. Consonantisme

x sempre equival a xeix. Ex.: Artaxona.
s, z representen una oposició articulatòria de què no disposem en català. En general es redueixen a essa sorda. Ex.: Sondika, Zumaia.
h generalment muda. Ex.: Uharte (Uárte). En els topònims del País Basc del Nord (també denominat Euskadi Nord o Iparralde) es pot pronunciar aspirada.
il, in es pronuncien respectivament com la ll i la ny catalanes.
g és sempre velar (com a la paraula gat del català), també davant e, i. Ex.: Agirre, Getxo.
j es pronuncia, en general, com una i. Ex.: Josu, Jon, Joseba. En alguns casos sona com la jota castellana. Ex.: Ajuria Enea.

2. Topònims