Basc

1. Pronunciació

1.1. Vocalisme 

• Les vocals, sense neutralitzacions ni obertures (e i o tancades).
• La intensitat articulatòria acostuma a caure sobre la segona i la quarta síl·labes. Ex.: Mendigorria, Urrotz.

1.2. Consonantisme 

• x sempre equival a xeix. Ex.: Artaxona.
• s, z representen una oposició articulatòria de què no disposem en català. En general es redueixen a essa sorda. Ex.: Sondika, Zumaia.
• h generalment muda. Ex.: Uharte (Uárte). En els topònims del País Basc del Nord (també denominat Euskadi Nord o Iparralde) es pot pronunciar aspirada. 
• il, in es pronuncien respectivament com la ll i la ny catalanes. 
• g és sempre velar (com a la paraula gat del català), també davant e, i. Ex.: Agirre, Getxo.
• j es pronuncia, en general, com una i. Ex.: Josu, Jon, Joseba. En alguns casos sona com la jota castellana. Ex.: Ajuria Enea.

2. Topònims

• Sobre la doble denominació oficial d'alguns municipis bascos, vg. Topònims no catalans. 

Altres llengües