|
Vocabulari de Nadal
|
Per Nadal es fan servir algunes paraules i expressions que sovint estan sotmeses a la pressió i la interferència d'altres llengües. N'hem fet una selecció, a partir de dubtes lingüístics habituals, i les hem agrupat en tres blocs per facilitar-ne la consulta:
1. Destacats
2. Vocabulari
3. Índex de paraules
|
|
NADAL / NADALS
Incorrecte: Aquest any encara no sé què faré pels Nadals
Correcte: Aquest any encara no sé què faré per Nadal
|
|
24 DE DESEMBRE
Castellà: Nochebuena
Català: la nit de Nadal
|
31 DE DESEMBRE
Castellà: Nochevieja
Català: la nit de Cap d'Any
|
|
5 DE GENER
Castellà: cabalgata de Reyes
Català: cavalcada de Reis
|
LOTERIA
Vocabulari
castellà-català
|
| cavalcada de Reis |
 |
Desfilada amb carrosses que es fa el 5 de gener per l'arribada dels Reis d'Orient.
Variant balear: colcada.
Formes incorrectes: *cabalcata, *cabalgada, *cabalgata, *cavalcata, *cavalgada, *cavalgata.
Castellà: cabalgata.
|
| cinta de Nadal |
 |
Cinta lleugera i de color viu, adornada amb tiretes molt estretes i brillants, que es fa servir amb finalitats decoratives, especialment per Nadal.
Sinònim: serrellet de Nadal.
 Forma incorrecta: *espumilló.
Castellà: espumillón.
|
| cotilló |
 |
Conjunt de serpentines, confeti, barrets, espanta-sogres i altres complements habituals en algunes festes, com ara la nit de Cap d'Any.
Francès: cotillon.
Castellà: cotillón. |
| dia de Cap d'Any |
 |
Data: 1 de gener.
Castellà: Año Nuevo.
La denominació Cap d'Any designa el primer dia de l'any (l'1 de gener) i any nou fa referència a l'any que s'estrena. Per això parlem de la revetlla de Cap d'Any, del sopar de Cap d'Any o del raïm de Cap d'Any, per exemple, perquè són tradicions de la nit en què entrem en l'1 de gener (la nit del 31 de desembre a l'1 de gener), però diem Bon Nadal i feliç any nou perquè és un desig per a tot l'any que comença.
En el cas de noms propis que inclouen aquestes denominacions, respectem la forma que la tradició o els organitzadors han fixat en cada cas. Així, parlem del "Concert de Cap d'Any" de Figueres, per exemple, però del "Concert d'Any Nou" de la Strauss Festival Orchestra (títol en català que fan servir els promotors a les sales del nostre país). Pel que fa al tradicional concert de l'Orquestra Filharmònica de Viena, donem preferència a "Concert de Cap d'Any".
|
| estrenes |
 |
Regal, present, donat com a gratificació per Nadal.
Sinònims: propina de Nadal, gratificació de Nadal.
Paraula femenina i usada en plural: les estrenes.
Castellà: aguinaldo.
|
| felicitacions |
 |
Algunes felicitacions habituals: Bon Nadal / Bon any / Bon Nadal i feliç any nou / Bones festes. En altres llengües:
- alemany: Frohe Weihnachten und ein gutes neues Jahr
- anglès: Merry Christmas and a happy new year
- aranès: Bon Nadau e erós an nau
- basc: Zorionak eta urte berri on
- castellà: Feliz Navidad y próspero año nuevo
- francès: Joyeux Noël et bonne année
- gallec: Bo Nadal e próspero aninovo
- italià: Buon Natale e felice anno nuovo
- portuguès: Feliz Natal e próspero ano novo
|
| galzeran |
 |
Planta de flors petites i baies rodones i vermelles que es fa servir com a ornament de Nadal.
Sinònim: brusc.
Castellà: brusco, rusco.
|
| garlanda |
 |
Cadena de flors, de fullatge trenat, que es penja com a ornament de Nadal.
Castellà: guirnalda. |
| grèvol |
 |
Arbre, sovint en estat arbustiu, de fulles brillants, ondulades i espinoses, flors blanques i fruits de color vermell.
Les branques en fruit del grèvol s'utilitzen com a ornament de Nadal.
També anomenat boix grèvol.
Castellà: acebo. |
| lot de Nadal |
 |
Recipient, generalment de cartró o fusta, que conté productes de consum alimentari típics de les festes de Nadal.
Castellà: lote de Navidad. |
| massapà |
 |
Pasta feta amb ametlles mòltes i sucre, i cuita al forn.
Castellà: mazapán. |
| missa del Gall |
 |
Missa que se celebra la nit de Nadal. |
| molsa |
 |
Gènere de plantes, en general petites i de color verd, que no tenen arrels i que formen com una catifa flonja i humida que recobreix les pedres, els troncs dels arbres i el sòl de llocs on hi ha humitat.
Es fa servir com a decoració dels pessebres.
Castellà: musgo. |
| Nadal / Nadals |
|
|
La paraula Nadal pot designar el dia de Nadal (25 de desembre) o bé el temps immediat a aquest dia:
El dinar de Nadal
Aquest Nadal el passarem a París, del 24 de desembre fins al dia de Reis
Faràs vacances per Nadal?
No és admissible Nadals (en plural) en els contextos anteriors.
Incorrecte: Aquest any encara no sé què faré pels Nadals
Correcte: Aquest any encara no sé què faré per Nadal
Però la forma Nadals és correcta si fa referència a diferents anys:
Va venir a casa tres Nadals seguits
El terme Nadal va generalment sense article (Ens veurem per Nadal). Però porta sempre article quan està determinat (el Nadal de l'any passat / la gran nevada del Nadal del 1962 / el Nadal solidari de la parròquia del Gornal) i pot portar-ne també quan fa de subjecte o de complement directe (amb un valor conceptual més que no pas temporal): No m'agrada el Nadal / Cal repensar el Nadal.
|
| nadala |
 |
Cançó pròpia de Nadal.
Castellà: villancico. |
| neula |
 |
Full de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, cargolat en forma de canó.
Castellà: barquillo. |
| nit de Cap d'Any |
|
|
Nit del 31 de desembre a l'1 de gener.
Castellà: Nochevieja.
Forma incorrecta: *Nitvella.
- raïm: una de les tradicions de la nit de Cap d'Any és menjar dotze grans de raïm.
Formes correctes: menjar-se el raïm, els dotze grans de raïm.
Formes incorrectes: *menjar-se els raïms, *els dotze raïms, *els dotze gotims. Castellà: doce uvas.
- les hores: al Principat de Catalunya hi ha la tradició d'expressar les hores mitjançant els quarts, que pertanyen sempre a l'hora següent, no a l'hora passada. Per això, després de les dotze, per exemple, es diu "un quart d'una", "dos quarts d'una", etc. (i no pas "les dotze i quart", "les dotze i mitja").
Destacats |
| nit de Nadal |
 |
Data: 24 de desembre.
Castellà: Nochebuena.
Forma incorrecta: *Nitbona.
Destacats |
| or, encens i mirra |
 |
Obsequis que els Reis porten al nen Jesús.
Forma incorrecta: *incens. |
| panera de Nadal |
 |
Recipient generalment ovalat, fet de joncs o vímets, que conté productes de consum alimentari típics de les festes de Nadal.
Castellà: cesta de Navidad. |
| Pare Noel |
 |
Personatge relacionat amb sant Nicolau, a qui s'atribueix el repartiment de joguines i regals per Nadal.
Traducció dels noms dels rens que acompanyen el Pare Noel:
|
| patge |
 |
Ajudant dels Reis, encarregat de fer-los arribar les cartes que escriuen els infants per demanar joguines.
Femení: la patge o la patgessa.
Castellà: paje.
|
| pessebre |
 |
Representació figurativa del naixement de Jesús, que es fa durant el temps de Nadal.
Sinònim: naixement.
Castellà: belén, pesebre. |
| polvoró |
 |
Pastís petit elaborat amb farina, llard o mantega, i sucre, que es desfà en pols en ser mossegat.
Castellà: polvorón. |
| ponsètia |
 |
Planta de fulles vermelles que adorna les cases durant les festes de Nadal.
Sinònim: flor de Nadal.
Castellà: ponsetia, flor de Pascua. |
| Reis d'Orient |
 |
Personatges que, segons l'Evangeli de Mateu, van anar a adorar el nen Jesús amb tres presents: or, encens i mirra.
Noms: Melcior, Gaspar i Baltasar.
Amb majúscula: els Reis d'Orient, els Reis.
Se'ls atribueix la condició de savis i mags (els Reis Mags).
En la tradició cristiana occidental, Baltasar és sovint representat com el rei d'Aràbia, Melcior com el rei de Pèrsia i Gaspar com el rei de l'Índia.
Tradicionalment també anomenats pel color: el rei blanc (Melcior), el rei ros (Gaspar) i el rei negre (Baltasar).
Variant en parlars occidentals: els Reixos.
També anomenats Ses Majestats.
cavalcada de Reis
patge
tortell de Reis
Destacats
|
| revetlla |
 |
Festa que es fa la nit abans d'algunes diades.
Francès: réveillon.
|
| Sant Esteve |
 |
Escolta-ho: 
Dia: 26 de desembre, l'endemà de Nadal.
|
| simbomba |
 |
Instrument que consisteix en una pell tibant adaptada a la boca d'un vas, amb una canya fixada al centre, que quan es frega amunt i avall fa un so fort i monòton.
Castellà: zambomba. |
| tió |
 |
Tros de tronc que, seguint la tradició de Nadal, les criatures piquen amb un bastó per fer que cagui regals o llaminadures.
El tió ha cagat torró
Demà farem cagar el tió
El tros de tronc és el tió (no cagatió), el plural és tions i l'expressió habitual és fer cagar el tió.
|
| torró de crema cremada |
 |
Sinònim: torró de rovell d'ou.
Castellà: turrón de yema.
|
| tortell de Reis |
 |
Tortell en forma de cèrcol, amb fruita confitada i sucre per sobre, que se sol menjar el dia de Reis (6 de gener, l'Epifania).
El tortell de Reis tradicional és de pasta de brioix farcit amb massapà, però també se'n fan amb nata, crema i altres ingredients. Segons el costum, contenen una fava i una sorpresa: el comensal que troba la fava ha de pagar el tortell i el que troba la sorpresa s'emporta la corona daurada que l'acompanya.
Castellà: roscón de Reyes.
|
| vesc |
 |
Planta de color verd groguenc, flors petites i fruit arrodonit i blanquinós.
Segons la tradició, un ram de vesc per Nadal porta sort durant tot l'any següent.
Sinònim: ram de la sort.
Castellà: muérdago. |
Lèxic
|
