|
Per Nadal es fan servir algunes paraules i expressions que sovint estan sotmeses a la pressió i la interferència d'altres llengües. N'hem fet una selecció, a partir de dubtes lingüístics habituals, i les hem agrupat en tres blocs per facilitar-ne la consulta: 1. Destacats 2. Vocabulari |
|
NADAL / NADALS |
|
|
24 DE DESEMBRE |
31 DE DESEMBRE |
|
5 DE GENER |
LOTERIA |
| cavalcada de Reis | |
|
Desfilada amb carrosses que es fa el 5 de gener per l'arribada dels Reis d'Orient. Variant balear: colcada. Formes incorrectes: *cabalcata, *cabalgada, *cabalgata, *cavalcata, *cavalgada, *cavalgata. Castellà: cabalgata. |
|
| cinta de Nadal | |
|
Cinta lleugera i de color viu, adornada amb tiretes molt estretes i brillants, que es fa servir amb finalitats decoratives, especialment per Nadal. Sinònim: serrellet de Nadal.
Castellà: espumillón. |
|
| cotilló | |
|
Conjunt de serpentines, confeti, barrets, espanta-sogres i altres complements habituals en algunes festes, com ara la nit de Cap d'Any. Francès: cotillon. |
|
| estrenes | |
|
Regal, present, donat com a gratificació per Nadal. Sinònims: propina de Nadal, gratificació de Nadal. Paraula femenina i usada en plural: les estrenes. Castellà: aguinaldo. |
|
| galzeran | |
|
Planta de flors petites i baies rodones i vermelles que es fa servir com a ornament de Nadal. Sinònim: brusc. Castellà: brusco, rusco. |
|
| garlanda |
|
Cadena de flors, de fullatge trenat, que es penja com a ornament de Nadal. Castellà: guirnalda. |
| grèvol |
|
Arbre, sovint en estat arbustiu, de fulles brillants, ondulades i espinoses, flors blanques i fruits de color vermell. Les branques en fruit del grèvol s'utilitzen com a ornament de Nadal. També anomenat boix grèvol. Castellà: acebo. |
| lot de Nadal |
|
Recipient amb productes alimentaris que es regala per Nadal. Castellà: lote de Navidad. |
| massapà |
|
Dolç fet amb ametlles i sucre. Castellà: mazapán. |
| missa del Gall |
| Missa que se celebra la nit de Nadal. |
| molsa |
|
Gènere de plantes, en general petites i de color verd, que no tenen arrels i que formen com una catifa flonja i humida que recobreix les pedres, els troncs dels arbres i el sòl de llocs on hi ha humitat. Es fa servir com a decoració dels pessebres. Castellà: musgo. |
| nadala |
|
Cançó pròpia de Nadal. Castellà: villancico. |
| neula |
|
Full de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, cargolat en forma de canó. Castellà: barquillo. |
| nit de Nadal |
|
Data: 24 de desembre. Castellà: Nochebuena.
|
| or, encens i mirra |
|
Obsequis que els Reis porten al nen Jesús.
|
| panera de Nadal |
|
Recipient generalment ovalat, fet de joncs o vímets, que conté productes de consum alimentari típics de les festes de Nadal. Castellà: cesta de Navidad. |
| Pare Noel |
|
Personatge llegendari que, segons la tradició, reparteix joguines i regals durant la nit de Nadal. També conegut com a Pare Nadal. Traducció dels noms dels rens: |
| patge |
|
Ajudant dels Reis, encarregat de fer-los arribar les cartes que escriuen els infants per demanar joguines. Femení: la patge o la patgessa. |
| pessebre |
| Representació figurativa del naixement de Jesús, que es fa durant el temps de Nadal. Sinònim: naixement. Castellà: belén, pesebre. |
| polvoró |
| Pastís petit elaborat amb farina, llard o mantega, i sucre, que es desfà en pols en ser mossegat. Castellà: polvorón. |
| ponsètia |
| Planta de fulles vermelles que adorna les cases durant les festes de Nadal. Sinònim: flor de Nadal. Castellà: ponsetia, flor de Pascua. |
| Reis d'Orient |
|
Personatges que, segons l'Evangeli de Mateu, van anar a adorar el nen Jesús amb tres presents: or, encens i mirra. Noms: Melcior, Gaspar i Baltasar. Amb majúscula: els Reis d'Orient, els Reis. Se'ls atribueix la condició de savis i mags (els Reis Mags). Més informació: Termcat i GDLC. En la tradició cristiana occidental, Baltasar és sovint representat com el rei d'Aràbia, Melcior com el rei de Pèrsia i Gaspar com el rei de l'Índia. Tradicionalment també anomenats pel color: el rei blanc (Melcior), el rei ros (Gaspar) i el rei negre (Baltasar). Variant en parlars occidentals: els Reixos. També anomenats Ses Majestats. |
| revetlla |
|
Festa que es fa la nit abans d'algunes diades. Francès: réveillon. |
| Sant Esteve |
|
Escolta-ho: Dia: 26 de desembre, l'endemà de Nadal. |
| simbomba |
|
Instrument que consisteix en una pell tibant adaptada a la boca d'un vas, amb una canya fixada al centre, que quan es frega amunt i avall fa un so fort i monòton. Castellà: zambomba. |
| tió |
|
Tros de tronc que, seguint la tradició de Nadal, les criatures piquen amb un bastó per fer que cagui regals o llaminadures. El tió ha cagat torró El tros de tronc és el tió (no cagatió), el plural és tions i l'expressió habitual és fer cagar el tió. |
| torró de crema cremada |
|
Sinònims: torró de rovell d'ou, torró de gema. Castellà: turrón de yema. |
| tortell de Reis |
|
Tortell en forma de cèrcol, amb fruita confitada i sucre per sobre, que se sol menjar el dia de Reis (6 de gener, l'Epifania). El tortell de Reis tradicional és de pasta de brioix farcit amb massapà, però també se'n fan amb nata, crema i altres ingredients. Segons el costum, contenen una fava i una sorpresa: el comensal que troba la fava ha de pagar el tortell i el que troba la sorpresa s'emporta la corona daurada que l'acompanya. Castellà: roscón de Reyes. |
| vesc |
| Planta de color verd groguenc, flors petites i fruit arrodonit i blanquinós. Segons la tradició, un ram de vesc per Nadal porta sort durant tot l'any següent. Sinònim: ram de la sort. Castellà: muérdago. |
Forma incorrecta: *espumilló.
