![]() La preposició "a" davant el complement directe1. Com a norma general, el complement directe no porta preposició quan va darrere del verb, no és un pronom personal fort i no crea ambigüitat: El president va rebre la cap de l'oposició (no a la cap) 2. Mantenim la a davant del complement directe: 2.1. Quan és un pronom personal fort (mi, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles, vós, vostè, vostès, si): M'ha vist a mi, però també a tu Frases com Em va veure a mi i a la Maria, que podrien presentar el dubte de si han de dur la segona preposició o no, són del tot recomanables, per qüestions de paral·lelisme o simetria. 2.2. En casos de reciprocitat: Es miraven l'un a l'altre 2.3. En casos d'ambigüitat (el fet que el complement directe es pugui confondre amb el subjecte afavoreix la preposició): Als reis els rebran a l'aeroport 2.4. En casos de complement directe humà o animat desplaçat a l'esquerra o a la dreta: A Serrat el van ovacionar 2.5. Davant qui, quin, quants (sobretot si hi pot haver confusió entre el subjecte i el complement directe): Mireu a qui ha dibuixat la vostra filla 2.6. També podem mantenir la preposició amb quantificadors pronominals referits a persones, com ara tothom, tots, cada u, cadascú, qualsevol o ningú: Ja han saludat (a) tothom Més informació: GIEC (19.3.2). |