 Possessius1. En català oriental: meu, meva, meus, meves En català occidental, septentrional i eivissenc són predominants en tots els registres les formes femenines meua, teua, seua; meues, teues, seues. 2. En registres informals és habitual fer servir les formes àtones, sobretot davant alguns noms de parentiu (ton pare, sa mare, ta cosina) i en algunes locucions (en ma vida). En registres formals les formes àtones dels possessius també apareixen en fórmules de cortesia ja fixades: Ses Majestats els Reis d'Orient, sa santedat, ses senyories. També podem trobar les formes àtones en frases fetes: cada terra fa sa guerra. 3. Els possessius tenen en català un ús força més restringit que en altres llengües, especialment quan s'expressa una relació inherent de pertinença. En general prescindim dels que no siguin necessaris: Ha xutat amb el seu peu esquerre El pilot tenia problemes amb la seva moto El nadó ja ha obert els seus ulls El museu tanca les seves portes a les cinc Ha presentat la seva dimissió Sovint ocupen el lloc d'un pronom: Cal reparar les instal·lacions. La seva millora costarà molts diners L'operació ha canviat la seva vida Planxi els meus pantalons Més informació: GIEC (16.5). |
