Expressen la quantitat (cardinals), l'ordre (ordinals), les parts o fracció (partitius) i la multiplicitat (múltiples).
1. Els cardinals: 1, 2, 3, 4, etc.
1.1. Els cardinals es poden substantivar i, com a noms, tenen plural. Ex.: l'u, el dos, el tres...; els uns, els dosos, dos tresos...
1.2. El nom del cardinal 1 és u i pren la forma un per indicar una quantitat: quaranta-un diputats, vint-i-un escons, en té cinquanta-un (d'anys), han empatat a un (un gol a un).
1.3. dos, dues
1.4. cent: té flexió de nombre i de gènere quan es refereix a més d'una centena. Ex.: dos-cents homes, dues-centes dones.
1.5. El prefix que deriva del numeral cardinal quatre és quadri-, no quatri-. Ex. quadrienni, quadrimotor, quadribarrada.
2. Els ordinals tenen flexió de gènere i nombre (femení i plural): primer, primera, primers, primeres; sisè, sisena, sisens, sisenes; vint-i-unè, vint-i-unena, vint-i-unens, vint-i-unenes.
2.1. En la pràctica, els ordinals solen ser substituïts per cardinals si el número és alt, generalment superior a deu. Parlem de Pau VI (sisè) però de Benet XVI (setze). Podem dir l'edició vint-i-u o la vint-i-unena edició.
2.2. Quan un cardinal fa d'ordinal, funciona com a invariable pel que fa al gènere i, si acaba en unitat, la unitat va sense la n final. Diem: la pàgina dos, de la pàgina u a la vint-i-u, la sala quaranta-dos, etc. És un error dir la pàgina dues en comptes de la pàgina dos, etc.
3. Els partitius són: mig, terç, quart, cinquè, sisè, setè... (la resta, tret de centèsim i mil·lèsim, amb la terminació -è).
3.1. Tenen flexió de gènere i nombre. Ex.: mitja, quarts, sisenes.
3.2. Generalment expressem les fraccions de la següent manera: una cinquena part, dos vuitens.
4. Els múltiples corresponen a les formes doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, etc.
4.1. El verb que deriva de quàdruple és quadruplicar, no *quadriplicar ni *quatriplicar.
