En molts casos, els adjectius acabats en -ari derivats de noms acabats en -tat recullen aspectes diferents dels adjectius o noms originaris de la sèrie. Generalment tenen un sentit actiu, de "lluitar per", "procurar el compliment de", "reivindicar" un dels significats del nom acabat en -tat. Vegem-ne uns quants:
1. sa, sanitat, sanitari
sa Que gaudeix de bona salut.
sanitat 1. Qualitat de sa. || 2. Conjunt de serveis que tenen per objecte la preservació i restauració de la salut pública.
sanitari Relatiu o pertanyent a la sanitat (en el sentit 2) i la higiene.
Tothom entén què és un problema sanitari, però segurament ningú entendria que en diguéssim problema sa.
2. públic, publicitat, publicitari
públic De què pot fer ús tothom (etc.).
publicitat 1. Qualitat de públic. || 2. Tècnica aplicada als mitjans de comunicació de massa amb l'objecte d'induir el públic a determinats comportaments comercials, polítics, morals.
publicitari Relatiu o pertanyent a la publicitat (2).
El sector públic és l'àmbit de l'activitat econòmica que controla l'administració pública; el sector publicitari agrupa el conjunt d'empreses que es dediquen a la publicitat.
3. idèntic, identitat, identitari
idèntic Exactament igual.
identitat 1. Qualitat d'idèntic. || 2. Conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa.
identitari (neol.) Relatiu o pertanyent a la identitat (2) personal o comunitària.
Un afer idèntic seria un afer exactament igual que un altre; un afer identitari tindria a veure amb la identitat social, racial, nacional, etc. d'una persona o una col·lectivitat.
4. igual, igualtat, igualitari
igual adj Que no difereix d'un altre, d'una altra cosa. || m i f Persona de la mateixa condició, rang, etc.
igualtat Condició de ser igual una cosa a una altra, de ser iguals dues o més coses; qualitat d'igual.
igualitari Que tendeix a igualar.
És ben clar que no és el mateix tenir idees igualitàries que tenir idees iguals.
5. soci, social, societat, societari
soci Persona associada a altres; que forma part d'una societat.
social Relatiu o pertanyent a la societat humana, a les relacions entre els individus pertanyents a les diverses classes de la societat. || Relatiu o pertanyent a una associació o societat comercial, industrial, etc.
societat Reunió permanent de persones que viuen segons uns valors i sota unes lleis comuns.
societari Relatiu o pertanyent a l'associació per a la defensa col·lectiva (sindicalisme, etc.).
"Molts conservadors que constaten que a major cultura societària correspon una més intensa rebel·lia espiritual, boicotegen tot ensenyament que no sigui directament relacionat amb l'ofici [...]." (Carles Pi Sunyer. "Per la cultura obrera": 1923.)
En aquest text, en l'expressió "cultura societària" s'hi ha de llegir "cultura sindical", amb un sentit reivindicatiu, i no s'entendria si s'hi llegís simplement "cultura social".
6. nació, nacional, nacionalitat, nacionalitari
nació Conjunt de persones que tenen una comunitat d'història, de costums, d'institucions, d'estructura econòmica, de cultura i sovint de llengua, un sentit d'homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes i una voluntat d'organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l'autogovern i a la independència política. (DIEC)
nacional Relatiu o pertanyent a una nació.
nacionalitat Caràcter nacional [...]. Nació sense estat.
nacionalitari Dit de les idees i els moviments d'alliberament nacional i popular de les nacions sense estat propi, el qual reivindiquen, per diferenciar-los dels moviments i les idees nacionalistes de caràcter expansionista, estatalistes i principalment vinculades amb el feixisme. (Termcat)
En la doctrina nacionalitària, es considera la nacionalitat com una manifestació de la legítima voluntat col·lectiva.
7. humà, humanitat, humanitari
humà Relatiu o pertanyent a l'home, propi de l'home. || Que mostra simpatia pels éssers humans.
humanitat 1. Condició de l'ésser humà. || Gènere humà. || 2. Compassió per les desgràcies dels homes (entre d'altres). (DIEC)
humanitari 1. Que s'interessa pel bé de la humanitat. || 2. Que es compromet amb la millora de les condicions de vida dels més desfavorits. || 3. Que requereix una resposta humanitària (aplicat a crisis o problemes).
Es pot parlar de crisi humanitària o de problema humanitari en el sentit de "crisi o problema que requereix una resposta humanitària".
