1. Com a norma general, quan trobem juntes una paraula que acaba en vocal i una altra que hi comença, pronunciem una sola síl·laba (elidint una de les vocals o fent un diftong).
De tota manera, en contextos emfàtics, pot ser justificable distingir les vocals.
2. Casos concrets:
2.1. Vocal tònica en contacte amb vocal neutra: elidim la vocal neutra.
2.2. Vocal àtona (diferent de la neutra) en contacte amb vocal neutra: podem elidir la vocal neutra.
Si la segona vocal en contacte és una i o una u (o una o àtona), solem fer diftong amb la vocal neutra.
2.3. Dues vocals neutres en contacte es fusionen en una de sola.
3. En registres informals se sol reduir la tensió amb què es pronuncien les paraules, cosa que comporta algunes pèrdues de sons.
