| Paraules amb -r final muda |
| r final que no sona: -ar |
| r final que no sona: -er |
| r final que no sona: -ir |
| r final que no sona: -or |
| r final que no sona: -ur |
La -r final es conserva en la major part dels parlars valencians i s'elideix, amb moltes excepcions, en la resta del domini lingüístic.
Casos amb -r final muda:
1. En la terminació dels infinitius (cantar, voler).
2. En la terminació dels substantius acabats en:
2.1. -ar amb sentit locatiu i col·lectiu (bestiar, campanar, alzinar, pinar).
2.2. -er:
- Designa la persona que es dedica professionalment a l'objecte indicat pel primitiu (barber, enginyer, fuster).
- Indica l'utensili o lloc destinat a contenir o a treballar l'objecte significat pel primitiu (braser, paller, tinter).
- Designa l'arbre del fruit o la planta indicat pel primitiu (ametller, presseguer, llorer, roser).
- Forma substantius indicadors de gran massa, intensitat o multitud de l'objecte indicat pel primitiu (femer, alguer).
2.3. -or:
- Indica la persona agent i presenta les formes -ador, -edor, -idor, segons si el radical del verb és de la primera, segona o tercera conjugació (amador, bevedor, servidor).
- Presenta també les formes -ador, -edor,-idor aplicades als radicals verbals per formar substantius que designen el lloc on passa l'acció (escorxador).
- Indica també l'instrument que serveix per efectuar l'acció: mocador, penjador...
- Forma noms abstractes (dolor, por, suor, blancor, grogor).
3. En la síl·laba tònica final d'aquelles paraules que tenen femenins i derivats amb -r: clar (femení: clara), calor (derivat: calorós). Però es pronuncia en noms com mar, far, cor, sospir, amor, tresor, etc.
